Espanya es retirarà d’Eurovisió 2026 si Israel hi participa

El Consell d’Administració de RTVE ha aprovat aquest dimarts la proposta del president, José Pablo López, de retirar a Espanya del Festival d’Eurovisió 2026, que se celebrarà a Viena (Àustria), si Israel forma part del certamen.

Així ho ha donat a conèixer RTVE, que ha destacat que la mesura s’ha pres a proposta de José Pablo López, per majoria absoluta de l’òrgan d’administració de la Corporació, amb 10 vots a favor, quatre en contra i una abstenció. El Consell es compon de 15 membres: cinc elegits pel PSOE, quatre pel PP, dos per Sumar i els restants per Junts, ERC, PNB i Podemos.

Amb aquesta decisió, Espanya es converteix al cinquè país a confirmar la seua retirada d’Eurovisió en el cas de la participació d’Israel després dels Països Baixos, Eslovènia, Islàndia i Irlanda, i en el primer del conegut com 'Big Five', els cinc països que més aporten econòmicament a l’UER: Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit.

Segons ha precisat RTVE, la decisió del Consell d’Administració de RTVE "no altera els plans" respecte a la celebració del Benidorm Fest --preselecció d’Espanya per a Eurovisió--, "un festival amb identitat pròpia, totalment consolidat i que el proper any celebra la seua cinquena edició".

La mesura s’ha adoptat enmig de la polèmica per la cancel·lació de l’última etapa de la Volta ciclista a Espanya per les manifestacions propalestines a Madrid i de la pressió per part de Sumar, Más Madrid o el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que han reclamat l’expulsió d’Israel del certamen com a conseqüència del "genocidi" que està perpetrant en Gaza i la retirada d’Espanya si es permet que concursi.

"Si no aconseguim expulsar a Israel d’Eurovisió, Espanya no ha de participar", va afirmar Ernest Urtasun, mentre que el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, considera que "no hi ha les condicions" perquè Israel participi "amb normalitat" en esdeveniments com a Eurovisió mentre continuï l’ofensiva bèl·lica en Gaza. "Tard o d’hora, i sens dubte per a la pròxima edició, alguna cosa caldrà fer", afegia en un esmorzar d’Europa Press.

Fins i tot el president del Govern, Pedro Sánchez, ha demanat que Israel no pugui participar en cap competició internacional "mentre duri la barbàrie" en Gaza i que se li apliquin les mateixes restriccions que a Rússia en aquest sentit. Encara que l’UER sempre ha defensat en la neutralitat del concurs, sí que va vetar Rússia després de la invasió d’Ucraïna el 2022.

ISRAEL REBUTJA RETIRAR-SE

Per la seua part, el director de la ràdio pública israeliana, Kan, ha rebutjat retirar-se del festival. "No hi ha raó perquè Israel no continuï sent una part important d’aquest esdeveniment cultural, que no pot tornar-se polític," ha defensat el conseller delegat de Kan, Golan Yochpaz, en un esdeveniment de presentació del nou contingut de la cadena per a aquesta tardor.

RTVE ja va enviar una carta el maig a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) en la qual sol·licitava l’obertura d’un debat sobre la participació d’Israel en el festival. En el comunicat, subratllava la necessitat de reconèixer la divisió d’opinions i facilitar un espai de reflexió entre totes les emissores i membres de l’UER.

"Crec que no es pot viure d’esquena a la realitat i pensar que el Festival d’Eurovisió no té una dimensió política", va dir el màxim responsable de RTVE en seu parlamentària.

"La neutralitat en aquest cas no ha d’associar-se a l’equidistància i molt menys a la indiferència, mai quan es tracti de denunciar, com és en aquest cas, una agressió com la que s’està produint en Gaza", va subratllar López.

RTVE, AMB ELS DRETS HUMANS

RTVE va emetre, abans de l’inici de la final del Festival d’Eurovisió 2025, un vídeo amb un missatge en el que proclamava: "Davant els drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina".

En l’edició de 2024, Israel va presentar la cançó titulada 'October Rain', que al·ludia als atemptats terroristes d’Hamas del 7 d’octubre de 2023. L’UER va rebutjar la proposta inicial pel seu contingut polític i la delegació israeliana va haver de modificar-la.

Finalment va presentar 'Hurricane', interpretada per Eden Golan, després de modificar alguns versos pel mateix motiu. La candidatura israeliana va obtenir 375 punts i va quedar en cinquè lloc.

En l’última edició d’Eurovisió, celebrada el maig de 2025, Israel va estar representat amb la cançó 'New Day Will Rise', escrit per Keren Peles i interpretat per Yuval Raphael. La candidatura va rebre la puntuació més alta dels espectadors, 297 punts. Un total de tretze països li van donar el seu 12, entre ells Bèlgica i Espanya. Això, unit al vot del jurat, 60, li va atorgar la segona posició amb 357 punts.

Després del concurs, RTVE també va sol·licitar a l’UER que s’obrís un debat sobre el televot en el certamen en considerar que està afectat pels conflictes bèl·lics que es produeixen en l’actualitat i que poden fer que la cerimònia perdi la seua essència cultural.

En una resposta escrita a l’emissora danesa DR, recollida per Europa Press, el director d’Eurovisió, Martin Green, va assegurar que comprenen les "preocupacions i les opinions arrelades" entorn del conflicte actual al Pròxim Orient. "Continuem consultant a tots els membres de l’UER per obtenir opinions sobre com gestionar la participació i les tensions geopolítiques entorn del Festival de la Cançó d’Eurovisió", va afegir.

En aquest sentit, Green va recordar que "les emissores tenen fins mitjans de desembre per confirmar la seua participació en l’esdeveniment del proper any a Viena". "Cada membre decideix si desitja participar en la competició i respectarem qualsevol decisió de les emissores", va indicar.

El juliol, en la 94a Assemblea General de l’UER, RTVE ja va posar de manifest la necessitat que l’organització trobi una solució abans de la 95è Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió que està prevista per al 4 i 5 de desembre.