Tot Màrius Torres, el 2026

L’obra completa definitiva de Màrius Torres (1910-1942), en una edició amb rigor filològic però dirigida al públic en general. Aquest és l’objectiu del projecte literari presentat ahir per la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida per “canonitzar” l’autor de La ciutat llunyana i “situar-lo al lloc que es mereix de les lletres catalanes, a l’altura per exemple de Joan Maragall o Josep Carner”. El director de la càtedra, Joan Ramon Veny, va avançar que el ‘tot’ Màrius Torres ocuparà quatre volums, dels quals els dos primers (poesia en un i prosa, teatre, música i traduccions en un altre) es publicaran aquest 2026 vinent, mentre que els altres dos, dedicats a l’ampli epistolari de l’escriptor, més de 800 cartes entre enviades i rebudes, es preveu que arribin a les llibreries entre finals del 2026 i principis del 2027. Edicions 62 s’encarregarà de l’edició, “en una col·lecció al costat de grans figures de la literatura catalana”, va explicar Veny. En la presentació del projecte van participar també membres de l’equip de filòlegs responsables d’aquesta edició, com Margarida Prats, Salvador Escudé i Imma Farré, en un acte amb la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch, i el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació, Andreu Vàzquez, dos de les institucions que basen aquesta obra completa de Màrius Torres.

El volum dedicat a la poesia presentarà més de 500 poemes, entre originals i versions, amb una setantena d’inèdits. I el segon inclourà set obres de narrativa breu, una novel·la inacabada, dos dietaris, una obra de teatre, articles periodístics –alguns desconeguts–, traduccions de poesia francesa, occitana, anglesa o alemanya, cinc partitures musicals i fins i tot assajos científics en la seua qualitat de metge. Bosch va destacar que “aquesta obra ens atansarà més a la nostra icona literària de Lleida, patrimoni del país i del món”. Vàzquez va assegurar que “ens ajudarà a redescobrir la seua figura i també el moment social i polític que li va tocar viure”.