Aragó acusa el MNAC de dilatar la tornada de les pintures a Sixena: "És ignominiós, intolerable"

El director general de Cultura del Govern d’Aragó, Pedro Olloqui, ha expressat la seua oposició al cronograma proposat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per al compliment de la sentència que ordena el retorn de les pintures murals al Monestir de Sixena (Osca), que "no té més objectiu que allargar els terminis": "És ignominiós, intolerable", ha remarcat. "Fins on podíem arribar?", ha preguntat Olloqui en roda de premsa, on ha anunciat que l’Executiu aragonès ha registrat sengles escrits davant del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 d’Osca, amb al·legacions al cronograma i per rebutjar la petició del MNAC que el Ministeri de Cultura realitzi un informe pericial sobre les pintures i la sol·licitud de la Generalitat de Catalunya de personar-se en el procés d’execució de sentència.

En total, el cronograma proposat pel museu barceloní estén el termini per a la tornada de les obres murals fins les 76 setmanes, mentre el Govern d’Aragó defensa que amb 28 setmanes és "més que suficient". "No té cap justificació tècnica ni legal l’ampliació de terminis", ha recalcat el director general, qui ha insistit que "no té per objectiu més que allargar els terminis i generar una confusió més gran que impedeixi el compliment de la sentència i la ràpida tornada de les pintures al Monestir de Sixena".

Valoracions de l’entorn i de la instal·lació

Ha explicat que l’ampliació de terminis plantejada pel MNAC es deu a valoracions sobre l’entorn de destinació –les condicions de la Sala Capitular del cenobi per allotjar el conjunt mural–, que allarguen el procés sis setmanes més, i a una altra valoració dels riscos de la metodologia d’instal·lació, que suposa una extensió d’unes altres 12 setmanes. Olloqui ha considerat "escandalós" aquest plantejament perquè suposa "una invasió de les competències" de la Comunitat Autònoma d’Aragó, que és a la que correspon el relatiu a la valoració de l’entorn que allotjarà les pintures, i que "ja ha acreditat l’estabilitat tèrmica, lluminosa i hídrica de la sala". "Com si la Comunitat Autònoma catalana no tingués prou problemes patrimonials de què ocupar-se perquè ser el subjecte avaluador de les responsabilitats del Govern d’Aragó", ha protestat.

D’altra banda, ha criticat que el MNAC sol·liciti 29 setmanes més per al desmuntatge i trasllat de les pintures, quan el 1995 només va fer servir quatre setmanes per al seu muntatge. "Els fets objectius desqualifiquen aquesta proposta per si sola", ha assegurat.

A més, ha reiterat que els estudis realitzats per tècnics aragonesos han reflectit que la situació física i química de les pintures és "totalment estable", per la qual cosa "no existeixen riscos extraordinaris en el trasllat", ja que s’ha acreditat que "el monestir té estabilitat tèrmica, física i hídrica per procedir al muntatge amb absolutes garanties".

En aquest punt, per evitar aquesta "dilatació excessiva", el director general de Cultura ha reclamat al MNAC que iniciï la fabricació dels embalatges necessaris per dur a terme el trasllat. "Que no esperin a dilatar el procés amb una fabricació posterior, perquè això permetrà acordar de forma severa els terminis, estalviant 29 setmanes de sofriment i d’humiliació que estem patint els aragonesos," ha remarcat.

L’escenari judicial és el mateix

El director general ha recordat també que el president autonòmic, Jorge Azcón, "va allargar la mà" al seu homòleg català, Salvador Illa, i "s’ha sentit enganyat" perquè "li va oferir el compliment de la sentència i la col·laboració per immediatament començar a obstaculitzar el compliment de la sentència".

Quant a l’escenari judicial que s’obre ara entorn de les discrepàncies en els terminis, Olloqui ha recalcat que "no canvia en absolut" i que la jutgessa d’Osca només ha de pronunciar-se sobre el cronograma definitiu per a la tornada de les pintures a Sixena i que "no hi ha cap altra qüestió judicial oberta". Mentrestant, ha lamentat l’"acarnissament" de la Generalitat per no complir la sentència i ha demanat que abandoni "aquesta voluntat de dilatació".