Sandra Balsells, fotoperidista: «El repte és veure quina és la credibilitat de la informació»

Els seus inicis com a fotoperiodista es remunten a començaments dels anys 90, cobrint el conflicte dels Balcans. Com ho recorda?

Recordo començar molt jove i sense experiència; per tant, va suposar un impacte emocional molt dur, dolorós i que et transforma per sempre, i potser això em va vincular durant tants anys a aquesta zona. De fet, continuo buscant alguns protagonistes de les meues imatges. Primer ho vaig fer revisitant els llocs i ara a través de webs i de les xarxes socials. M’interessa mantenir aquesta memòria històrica.

Des d’aleshores, el fotoperiodisme ha canviat.

Hi ha hagut un abans i un després. Han coincidit una revolució tecnològica brutal, un declivi de la funció i de la qualitat de la premsa i una precarietat laboral més gran. Actualment, sobreviure del periodisme és molt complicat. En el meu cas, com a freelance, em seria impossible si no tingués altres maneres de finançar-me, com impartir classes.

Com afecta aquest escenari la societat?

És un panorama que em preocupa; si es fabriquen mentides i ens empassem tot el que ens arriba, etc. El repte és veure quina és la credibilitat de la informació que ens arriba, aquesta capacitat que hauríem de tenir de discernir el que és real i verídic del que no. Això implica un esforç, una dedicació i contrastar les fonts. Ens hauria d’interpel·lar a tots perquè el periodisme és un puntal molt important de qualsevol societat democràtica. Tot això ho intento traslladar els joves perquè la reacció està a les seues mans. El periodisme ja no és consumit per la gent jove i s’informen per les xarxes socials; això és molt preocupant.

Què cal?

Pedagogia. Un alumne va fer l’altre dia una intervenció molt interessant dient que: “Des de les escoles s’hauria d’ensenyar a llegir imatges i a saber com ens informem.” I no hi puc estar més d’acord. Estem sotmesos a la tirania permanent d’inputs informatius, però des de petits no ens ensenyen a llegir imatges o informació, i això hauria d’integrar-se en la formació.

Com a periodista, quan he hagut de fotografiar un incident amb persones mortes, m’he sentit violent amb la situació i els presents. Però en situacions com una guerra, malgrat que també es retrata la mort, creu que la presència del fotoperiodista és més ben rebuda?

En una situació convulsa, en un conflicte bèl·lic, els codis normals s’alteren. I on seria estrany imaginar-te la presència d’un fotògraf, precisament és molt necessari perquè és una forma per a la població de donar a conèixer i denunciar el que els està passant. A totes les zones conflictives on he treballat, la meua presència sempre ha estat superben rebuda. És veritat que tu alhora has de respondre, t’hi has d’aproximar amb molt respecte i compartir amb els retratats una mica més que les fotografies. Sempre intento parlar, saber què els ha passat i si puc fer alguna cosa per ells...

Una foto va més enllà del ‘clic’ de la càmera; hi ha un procés d’integració en l’escenari a retratar.

Però això no sempre és possible. Una foto s’obté en una mil·lèsima de segon, i l’espectador no veu mai què ha passat abans o després, però jutja. Aquests moments previs i posteriors són molt importants per viure el periodisme més en profunditat.

Els conflictes bèl·lics realcen el treball periodístic.

A Gaza, per exemple, si no fos per la gent local que ens ha subministrat informació i fotografies, hauria estat un crim invisibilitzat.

Taula redona a l’ajuntament d’Aitona sobre les dones i la guerra

El saló de plens de l’ajuntament d’Aitona va acollir ahir la cita central de la quarta edició de les Jornades Robert Capa, amb les dones com a protagonistes. Primer amb un diàleg entre la fotoperiodista Sandra Balsells i el periodista Fernando Olmeda titulat Fotògrafes de guerra: ofici i compromís, sobre el paper de la imatge en la construcció de la memòria col·lectiva. Posteriorment es va celebrar la taula redona Les dones i la guerra, també amb Balsells, acompanyada de Tània Batlló, Mónica Bernabé i Rosa Maria Calaf, moderada per Joan Ramon González. Les jornades Capa culminaran avui (11.30 hores) amb una recreació històrica de l’ofensiva republicana al Baix Segre.