Reivindiquen narradores ‘castigades’ pel franquisme

El novel·lista i guionista barceloní Ramon Solsona (1950) torna dos dècades després al gènere assagístic amb Dones migpartides (Pòrtic), un volum en el qual reivindica una trentena de narradores catalanes –moltes de les quals oblidades– que van veure les seues carreres literàries truncades per la Guerra Civil i la llarga postguerra del franquisme. El llibre va ser guardonat amb el Premi Carles Rahola a la passada edició de la Nit Literària de Girona. L’escriptor el va presentar ahir a la llibreria La Fatal de Lleida, en un acte conduït per la directora de SEGRE, Anna Sàez. De fet, va ser la periodista i escriptora lleidatana una de les culpables de l’interès de Solsona per desenterrar de la història del segle XX aquestes narradores, moltes d’elles condemnades al silenci i altres a la vida precària a l’exili. “Un article que Sàez va escriure el 2015 a la contraportada de SEGRE parlava de la professora i escriptora lleidatana Cèlia Viñas, autora que compta fins i tot amb un carrer i el nom d’un institut a Almeria”, va recordar Solsona. Però també va tenir notícies de la poeta, narradora i novel·lista de Salàs de Pallars Concepció G. Maluquer, “que tampoc no coneixia i de la qual em va il·lustrar un nebot seu, l’historiador Sisco Farràs”. Aquestes i altres històries de narradores li van provocar l’espurna per acabar escrivint sobre una trentena d’elles a Dones migpartides, algunes per fortuna molt conegudes (Rodoreda, Bertrana, Capmany o la lleidatana Teresa Pàmies), però altres “d’invisibilitzades” per una dictadura que “va condemnar la dona a ser mera mestressa de casa i que mereixen ser recordades també en molts casos per les seues tasques d’activisme feminista, que el franquisme va partir per complet.” La trentena de personatges, amb noms també com Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Maria Verger, Elvira Augusta Lewi, Beatriu Civera, Anna Murià o Teresa Juvé, “tenen un denominador comú: la majoria va tenir un final molt trist, ja que elles i les seues obres van passar desapercebudes sent dones que van lluitar per mantenir la tradició literària, sobretot en les primeres dècades del franquisme”, va afirmar Solsona, que amb el llibre busca reivindicar el llegat literari femení. Solsona tanca el llibre recordant la poeta barcelonina Joana Raspall, que va escriure el 2007 a la novel·la Diamants i cul de got, “en la qual va aprofundir en aquesta lluita a favor dels llibres i la cultura”.