LLENGUA
L’ús habitual del català cau a Ponent, l’Alt Pirineu i Aran
Les dos primeres, de les poques àrees on el parla més del 50% de població
L’accent propi de Lleida, motiu d’orgull. El turó de la Seu Vella va acollir ahir la jornada Lleida, amb accent propi. El nord-occidental: orgull, prestigi i valor, que va incloure diverses ponències. - AJUNTAMENT DE LLEIDA
L’ús habitual exclusiu del català ha retrocedit a pràcticament tot Catalunya, segons les dades de la Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 publicades ahir. En concret, a Ponent el percentatge d’habitants que té exclusivament el català com a llengua habitual ha caigut gairebé sis punts en cinc anys, del 57% de 2018 al 51,1% registrat el 2023. Per la seua part, a l’Alt Pirineu i Aran, la xifra ha passat del 58,8% al 50,5%, un descens de més de vuit punts. De fet, aquest últim es tracta del segon retrocés més gran de la llengua a Catalunya, només darrere de les comarques de Girona, on ha baixat del 54,1% al 45%.
Paral·lelament, l’estudi desglossa les dades per percentatges de l’ús del català i mostra que a Ponent i a l’Alt Pirineu el seu ús com a llengua parlada més de la meitat del temps és de 51% i 56%, respectivament, situant-se clarament per sobre de la mitjana del país, que és del 43,4%. En les posicions més altes, es troben les Terres de l’Ebre i les comarques centrals, on els percentatges superen el 70%.
D’altra banda, en el denominat Àmbit Metropolità de Barcelona aquest valor cau al 35,2%, sent el menor de tot Catalunya. A més, en aquesta última regió, els anomenats parlants secundaris –aquells que utilitzen l’idioma entre l’1% i el 50% del temps– són més nombrosos que a la resta del territori.
Finalment, pel que fa al coneixement de la llengua, es registren retrocessos a gairebé tot el territori en totes les competències (comprensió, parla, escriptura), excepte la lectura, que en conjunt passa del 82,5% al 84,1% de la població. De fet, la població que entén el català disminueix en tots els àmbits territorials, especialment a l’Alt Pirineu, amb una caiguda d’1,9 punts.
L’Enquesta constata que la població no es distribueix de manera homogènia, sinó que Catalunya és un país amb dinàmiques lingüístiques diferents, fins i tot dins de cada territori.
