Deu hores ‘militars’ del Museu de Lleida

Allunyat del focus mediàtic i instal·lat en la jubilació, l’historiador Josep Giralt, que va ser director del Museu de Lleida del 2015 al 2023, rememora la polèmica entrada de la Guàrdia Civil a l’equipament museístic per emportar-se l’art de Sixena, una acció que aquest dijous complirà vuit anys. Giralt ha tingut molt de temps per pensar en tot el que va passar i apunta que cal contextualitzar els fets en una “situació política de país”, poc després del referèndum de l’1-O i amb la intervenció de la Generalitat per l’article 155, unes circumstàncies que creu que van permetre que la resolució judicial fos “extremadament exagerada”, amb una execució provisional de la sentència i una entrada “militaritzada” al museu. En aquest sentit, posa en dubte si el jutge va emetre aquelles ordres amb coneixement de causa de com funciona el museu i si es pensava que una “guerrilla de persones civilitzades, com són la societat civil lleidatana”, calaria foc als camions amb les obres d’art.

L’operació es va allargar unes 10 hores –des de poc després de les dos de la matinada fins passat el migdia–, que van donar per a molt. Des d’un Josep Giralt que es va veure obligat a fer marxar l’aleshores alcalde de Lleida, Àngel Ros, fins a tocs d’atenció al comandant de la Guàrdia Civil perquè tallés d’arrel les actituds “d’eufòria” de la part aragonesa, que va arribar fins i tot a retratar-se al costat de les obres i començava a difondre les fotos per les xarxes. “Vam decidir que si tornava a passar una cosa així, el director general de Patrimoni Cultural aragonès hauria de sortir de la institució”, recorda l’exdirector. Posant la vista més enrere, Giralt dubta si es va fer “una bona defensa judicial des del principi”. “Ningú no està acostumat a tenir litigis”, assenyala. En el cas del Museu de Lleida, reconeix que els interessos no van ser del tot ben defensats i la prova és que, com a Consorci, no es van presentar ni a la vista i no va ser fins al recurs a l’Audiència d’Osca que es van resoldre carències.

Alguns consellers de Cultura van ser “irresponsables”

Giralt admet que el 2017 es van trobar sols davant del trasllat de les obres del Museu de Lleida a Sixena, de la mateixa manera que es van sentir amb el trasllat dels béns de la Franja el 2021. En aquest sentit, també critica la “política de no voler explicar res” que es va fixar moltes vegades des de la conselleria de Cultura. Així mateix, remarca que el que li provaria pitjor és que els polítics catalans no fessin els deures a partir d’aquelles sentències –també ara amb el MNAC– per evitar un “degoteig de futures reclamacions”. Giralt no es mossega la llengua per afirmar –sense donar noms– que alguns consellers de Cultura passaran a la història com “autèntics irresponsables”, i que d’altres “es van menjar” les seues conseqüències. Per això, insisteix que mai no es pot tenir una política de comunicació zero, sobretot perquè “avui a les xarxes es parla de tot”.