INVESTIGACIÓ
Obra inèdita del compositor de la Segarra Simó Giribet
Dos nadales descobertes pel músic de Cervera Pau Carbonell. Les ha gravat i estrenat a les plataformes

Pau Carbonell, Guillem Garcia i Laura Cots, en l’enregistrament. - PAU CARBONELL
El músic i investigador Pau Carbonell Font (Cervera, 1996) ha descobert dos nadales inèdites del compositor de la Segarra Simó Giribet (1914-1983), conegut principalment per la seua producció sardanística però poc explorat en els àmbits de la música popular i religiosa. Per difondre aquest patrimoni musical, Carbonell ha gravat les dos composicions, que va estrenar la setmana passada a les plataformes digitals. Es tracta de dos peces amb música de Giribet i textos del poeta de Cervera Josep Solsona (1932-1975) i de l’escriptora i arxivera gironina Maria Mercè Costa (1923-2020).
Carbonell va explicar que la investigació i localització de les partitures es va portar a terme entre l’Arxiu Comarcal de la Segarra i també gràcies a una donació anònima en papir, elaborat a mà, d’aquesta obra de Simó Giribet, titulada Per Nadal. “Les fonts documentals existents –els Quaderns de Sant Magí, les Miscel·lànies Cerverines, el blog digital Lo Carranquer i l’obra Homes de la Segarra, de Josep Maria Razquin– especifiquen que Giribet havia musicat algunes poesies de Josep Solsona, però sense esmentar mai aquestes nadales”, va afirmar l’investigador. A més, “el Poema de Nadal de Josep Solsona que es musica en una de les peces no apareix publicat en la seua antologia poètica monogràfica”, va assegurar Carbonell. “Això suggereix que ens trobem davant d’un material literari i musical que havia quedat completament fora dels circuits habituals de transmissió, per la qual cosa no es pot parlar només de recuperació sinó d’un autèntic descobriment”, va afegir.
Per a l’enregistrament dels dos temes nadalencs, Carbonell va comptar amb la mezzosoprano Laura Cots, acompanyada al piano per Guillem Garcia. El músic i investigador de Cervera va assenyalar que “probablement aquestes dos nadales van ser concebudes per ser interpretats però mai no van arribar a sonar. Per això, posar-les actualment veu representa un acte de memòria cultural i d’amor a la nostra terra”.