Art lleidatà sota zero a la Xina

Els artistes lleidatans Jordi Claramunt (1984), de Tàrrega, i Ingrid Tost (1978), del Soleràs, han participat aquest mes de gener en la 37a edició del Concurs Internacional d’Escultures de Gel i en la 28a del certamen d’Escultures de Neu de Harbin, a la Xina. En tots dos concursos van treballar en condicions extremes, amb temperatures que van arribar a assolir els -25 °C, per crear escultures efímeres de gran format.

Claramunt, reconegut per la seua versatilitat i trajectòria com a escultor, va explicar que l’experiència va ser “brutal”, en un espai que va descriure com “una espècie de PortAventura ple d’edificis immensos construïts amb gel i neu”. Els artistes van participar en el certamen juntament amb dos catalans més. En la competició de gel Claramunt va treballar amb Abel Pruñonosa, mentre que en la de neu ho van fer els quatre junts, inclòs Lluís Ribalta.

En la modalitat de gel, Claramunt i Pruñonosa van construir un caragol, símbol molt lligat a la cultura lleidatana, amb antenes en forma de símbol punk. Per la seua part, Tost i Ribalta van recrear dos guineus besant-se sense contacte sota el nom Romanç congelat, un dels elements característics de l’obra de la veïna del Soleràs. En neu, l’equip va elaborar una figura femenina subjectant un micròfon, envoltada de boira, inspirada en la cançó Somnis entre boires de Sangtraït. Aquesta peça es va basar també en la posada en escena que la concursant Jim va fer el 2023 en el programa Eufòria de 3Cat, en què va interpretar aquest tema amb un característic vestit que l’equip va reproduir amb neu.

Malgrat que no van obtenir cap premi (es valoraven la idea, l’estètica i la tècnica), Claramunt es va mostrar molt satisfet per haver estat seleccionat: “Treballar allà és com competir a la Champions League. El nivell és impressionant. Vaig veure escultures que encara no sé com es van poder fer, com la guanyadora, que representava un nen penjat d’un arbre amb els cordons de les sabates fetes de gel, era una autèntica filigrana.”

L’escultor va destacar la dificultat de treballar en equip, ja que normalment ho fa en solitari. Entre els principals reptes va esmentar la coordinació entre artistes per treure el màxim potencial de cada un i les dimensions de les peces. El bloc de neu mesurava 4 metres d’alt per 3 d’ample i 3 de fons, i els participants havien de tallar escales per poder accedir a la part superior. Pel que fa al gel, van treballar amb un bloc de 2 × 2 metres i 50 centímetres de gruix, extret directament del riu. La competició de gel va durar 2,5 dies i la de neu, 3,5 dies. En la primera van poder utilitzar motoserra, mentre que a la neu les eines havien de ser manuals, ja que les elèctriques estaven prohibides.

Per la seua part, Tost, que és escultora, restauradora i pintora, va explicar que “no havia treballat mai amb gel, i em va sorprendre gratament, ja que és més fàcil que la pedra i no genera pols. A més, com que l’aire era tan fred, tampoc no es convertia en aigua”. Com a dificultat, va parlar de la “transparència”.

En el certamen de neu, el més participatiu, hi havia trenta-cinc equips procedents de països com Rússia, la Xina, Corea del Sud, Mongòlia, el Japó i Espanya.

Més enllà de l’experiència artística, Jordi Claramunt va destacar la seua impressió sobre el context social del país: “No havia estat mai en un règim comunista. És cert que hi ha moltíssima seguretat, amb patrulles i càmeres per tot arreu, però la gent és molt social i humil, a més sembla molt feliç, fet que suposa un gran contrast”.