Chari Rodríguez, advocada i escriptora: «He escrit tota la vida, però sempre acabava estripant-ho»

La lleidatana Chari Rodríguez (1966) protagonitzarà demà dilluns un debut literari sorprenent. De professió advocada i amb gairebé quatre dècades de funcionària, porta 22 anys com a lletrada de la diputació de Lleida. La llibreria La Fatal acollirà a les 19.30 hores la presentació del seu primer llibre de contes, No hubo días hermosos, editat pel nou segell lleidatà Eclecta. L’acompanyarà en aquesta estrena literària l’escriptor lleidatà Emili Bayo.

Titular un llibre de contes pot ser difícil. Per què No hubo días hermosos?

En el primer esborrany havia pensat en Desolatio, però el llatí potser sonava massa pretenciós. Al final, em vaig decidir per aquesta frase d’un dels contes, que té un to bonic i poètic, i que representa molt bé el fil conductor de tots els relats, la desolació en tots els vessants.

Sembla molt trist.

Volia reflectir els diferents vessants i aspectes que té la desolació humana com a ficció, dol, melancolia, incapacitat, solitud... Són històries molt breus i sintètiques. Textos depurats, amb moltes capes. La màgia del conte és explicar amb molt poc i deixar el lector que participi de la intensitat de la història.

Un debut literari a punt de complir 60 anys.

Sí, sí, al maig els faré! Però la veritat és que he escrit tota la vida, potser des que tenia 7 anys. Això sí, sempre acabava trencant el que escrivia. Fins que durant la pandèmia em vaig apuntar a un màster de literatura creativa i vaig decidir mostrar-ho fora de l’àmbit familiar. Com una sortida de l’armari literària! I tenia clar que havia de ser amb contes. Soc una defensora absoluta d’aquest gènere, que cal reivindicar.

El conte és un gènere literari més difícil del que sembla.

És el més difícil! Els grans mestres del conte amb grans figures literàries, Borges, Carver, Capote... La veritat és que s’ha conreat més a Llatinoamèrica. Moltes vegades aquí si dius que has escrit un conte et pregunten si és per a nens. És un gènere en què has de concentrar una història potent en poc espai. Has de suprimir molt, evitant que et quedi orfe, sense sentit. En canvi, la novel·la et permet sempre una relaxació en l’escriptura.

Quina part de ‘culpa’ de publicar el llibre li ha d’atribuir a Jordi Souto, de La Fatal, i el seu nou segell editorial Eclecta?

Molta. Abans que obrís la llibreria ja li havia ensenyat algun dels meus contes, perquè ens coneixem de fa molt. Però com que soc molt perfeccionista, mai no em sentia llesta per publicar. Abans de presentar el projecte de l’editorial, ell em va demanar el manuscrit amb la intenció de moure’l pel sector. Però, tan sols un dia després, em va trucar per dir-me que se’l quedava, que el volia per a Eclecta. Va ser de vertigen que s’aventurés a publicar-me.

La seua passió per l’escriptura naix de la lectura.

Sí, sí, soc una gran lectora de tot. Des de molt jove sobretot poesia, la qual cosa m’ha marcat molt en el vocabulari i per escriure. Els meus pares eren molt lectors i jo als deu anys ja m’havia llegit tot Shakespeare! Llegeixo per respirar, em relaxa dels embats i les preocupacions de la vida i la feina estressant. A més, sempre porto a sobre una llibreteta; observo i vaig apuntant coses que em trobo a la vida.

En aquest llibre ha reunit 33 contes. Ha deixat molt material al calaix?

Alguns relats sí, perquè no m’acaben de convèncer o perquè surten d’aquest fil tènue sobre la desolació que va unint tots els contes.

Defensa una literatura allunyada dels llocs comuns. A què es refereix?

El lloc comú és aquella manera d’escriure en què va sortint el que tothom diu, és la mateixa manera d’explicar les coses, amb les mateixes expressions i paraules gastades. La literatura és l’art del llenguatge i sempre cal investigar, buscar coses diferents, altres maneres de narrar. Costa molt ser original i actualment crec que s’escriu d’una forma molt plana, hem perdut una mica la qualitat literària.

En el seu cas l’avala un nom de pes i de referència en l’actual narrativa breu espanyola, Eloy Tizón, que li ha prologat el llibre. Com ho ha aconseguit?

El coneixia per haver conduït alguna de les seues presentacions de llibres a La Fatal i em vaig decidir a enviar-li el manuscrit, però sense cap tipus de compromís perquè ell no prologa gaire, té un estàndard de qualitat molt alt. Però al cap d’una setmana em va sorprendre trucant-me per dir-me que havia trobat bellíssims els meus contes i que escriuria el pròleg. Em sento molt honorada que hagi acceptat fer-ho un autor que omple auditoris a Madrid.