Furor per la literatura a Lleida: David Uclés esgota totes les reserves per a la seua presentació al Museu Morera

L'escriptor David Uclés (Úbeda, 1990) presentarà la seua última obra, La ciutat de les llums mortes, el 3 de març (18.30) al Museu Morera, en un acte organitzat per la llibreria La Irreductible i que comptarà amb la participació d’Anna Sàez, directora de SEGRE, qui dialogarà amb l’autor sobre els eixos principals de l’obra, el seu procés creatiu i la lectura política i emocional que molts crítics han vist en la seua narrativa.

La presentació ha despertat tant interès que va haver de traslladar-se des de la mateixa llibreria al museu davant de la certesa, assumida des del primer moment, que l’espai habitual quedaria desbordat. Les prop de cent reserves confirmades i la impossibilitat d’ampliar l’aforament deixaran fora alguns lectors, circumstància que evidencia la magnitud del fenomen Uclés en el panorama literari actual.

La ciutat de les llums mortes va consolidar la trajectòria de David Uclés en obtenir el Premi Nadal d’aquest any. La novel·la, una reflexió al·legòrica sobre la fragilitat de la memòria col·lectiva i el poder transformador de la paraula, va ser rebuda amb entusiasme tant pel públic com per bona part de la crítica.

Alguns especialistes l’han situat com una de les propostes més significatives de la nova literatura espanyola, destacant la seua ambició conceptual i la seua capacitat per connectar amb un lector transversal.

Tanmateix, la irrupció mediàtica de l’autor no ha estat exempta de polèmiques. Una de les més recents va ser la seua decisió de cancel·lar la seua participació en unes jornades sobre la Guerra Civil a Sevilla, coordinades per Arturo Pérez-Reverte i Jesús Vigorra: 1936: La guerra que perdimos todos. "Vaig sortir de l’acte perquè haver-me quedat hauria significat anar en contra del que vaig defensar durant 15 anys d’aprenentatge de La península de les cases buides", va assenyalar.

Així mateix, va afirmar que hagués estat defensar una idea amb la que no combrega i amb uns convidats la companyia dels quals li és “totalment ingrata”, com José María Aznar i Iván Espinosa de los Monteros. El seu gest va obrir un intens debat sobre la relació entre cultura i política, la presència de figures públiques en actes literaris i els límits del compromís ideològic de l’escriptor.

“El meu avi es reia de la seua ombra. Va ser un home lliure. I això aspiro a ser jo: abans que escriptor, abans que acordionista, abans que personatge..., vull ser lliure. Lliure d’anar o no on consideri, de conversar amb qui desitgi, de portar o no barret, de vestir-me amb camises napoleòniques o jerseis escandinaus, de parlar català o eusquera o esperanto, de cantar si em ve de gust o dibuixar o fer el pi pont,” va publicar fa una setmana a les seues xarxes socials.

L’autor també ha estat objecte de discussió per la beca Montserrat Roig, que va rebre el 2022 i que està destinada a fomentar la creació vinculada a l’ecosistema cultural català.

Part de la seua obra posterior va sorgir en el marc d’aquella ajuda, però alguns sectors han criticat que Uclés desenvolupés el projecte en llengua castellana, considerant que la beca portava implícita una orientació cap a la producció literària en català o vinculada més explícitament al territori.

Més enllà de les controvèrsies, l’escriptor ha construït una trajectòria sòlida des de La península de les cases buides, la novel·la publicada el 2024 que el va donar a conèixer i que es va convertir en un fenomen de vendes, superant els 300.000 exemplars.