Francesc Xavier Vila

A la Catalunya dels 8 milions, la conselleria de Política Lingüística és la que afronta el repte més majúscul?

Som un país que ha crescut molt ràpid en població, sobretot per la migració, i això des del punt de vista lingüístic és un repte molt important perquè hi ha molta gent a la que ha d’incloure’s socialment i integrar-se lingüísticament.

La setmana passada va presentar un projecte de pressupost del seu departament de 85 milions d’euros, un 43% més. Però i si finalment no s’aproven?

Al Govern treballem amb la hipòtesi que sí que s’aprovaran, el país els necessita. Espero que els equips negociadors trobin la solució, i el meu desig és que Política Lingüística tingui un pressupost encara més gran!

No hi ha manera de solucionar la falta de places i cursos per aprendre català al Consorci per a la Normalització Lingüística.

Hem incorporat més d’un centenar de treballadors al CNL, fins al miler actual, i els hem distribuït per tot el territori de forma equilibrada i, pel que fa a places, hem passat d’una oferta d’unes 81.000 l’any 2021 a les 147.000 previstes aquest any, amb l’objectiu d’arribar ja a les 150.000. És molt més del que hi havia, malgrat que encara necessitem créixer. I no només cal fer-ho amb la docència, sinó també amb línies de subvencions a municipis, entitats d’acollida, sindicats... perquè puguin contractar professors i organitzar cursos de català.

La televisió pública catalana també està sempre en el focus. Creu que amb la seua tasca n’hi ha prou per promocionar el català?

TV3 ha estat sempre, sempre, sempre un líder en el foment de la llengua. Qualsevol mitjà de comunicació públic té crítiques, fins i tot la BBC, resulta inevitable. Però del que es tracta és de maximitzar sempre els programes que atreguin més públic. En els últims anys, s’ha rejovenit substancialment la mitjana d’edat dels espectadors, són més joves i cal reconèixer-ho.

Però no hi ha noves formes de consum audiovisual?

Sí, sí, som en un món ple de pantalles, especialment entre les noves generacions. Per això apostem també per augmentar la producció original en català en aquests nous formats. Per exemple, amb les beques Propulsió perquè creadors de contingut tinguin l’oportunitat de professionalitzar-se; que la gent que està demostrant talent en aquest terreny tingui l’oportunitat de generar un producte de qualitat i guanyar una visibilitat que provoqui, per exemple, que les empreses, quan hagin de pensar en la seua imatge de marca o com arribar millor al consumidor, s’interessin per aquests creadors de contingut d’èxit en català per difondre els seus productes.

La retolació comercial, una altra pedra a la sabata.

El problema és que fa uns anys es va liberalitzar l’obertura de locals i, entre altres coses, ja no és necessari que els ajuntaments informin sobre la normativa de retolació, que va deixar d’explicar-se. En els últims tres anys estem tramitant i actuant sobre queixes i denúncies sobre això. No es tracta tant de sancionar sinó d’informar i arribar a canviar el rètol.

I el futur de l’aranès?

És l’altra llengua pròpia de Catalunya. La seua situació és molt més feble que la del català, per la qual cosa necessitem que els nous parlants d’aranès, que l’estan aprenent, trobin una situació favorable d’acollida per parlar en aquesta llengua i poder practicar-la.

Li agradaria que la seua conselleria no hagués d’existir?

Jo diria que és bo que els països tinguin un ministeri de la llengua, perquè aquest és el recurs més valuós per crear identitat col·lectiva i cohesió social, per ajudar els que venen de fora a integrar-se. Som pioners i crec que la nostra experiència s’imitarà en altres llocs perquè la rellevància de la llengua en el món actual va creixent cada vegada més.