Albert Velasco, historiador de l'art: “Quan caigui la pintura, potser la jutge reconeixerà la seva tossuderia”

“El dia que arribi la pluja de fragments de pintura, potser llavors la jutge d’Osca s’adonarà d’on l’ha portat la seua tossuderia i es digni a aturar el trasllat”. Així de taxatiu, i també pessimista, es va mostrar ahir l’historiador de l’art lleidatà Albert Velasco després de conèixer la nova interlocutòria judicial. 

I és que “resulta lamentable i molt trist que hàgim d’arribar a aquesta situació, o sigui, que quan es toquin les pintures comencin a veure’s els problemes que tots els grans especialistes en conservació de patrimoni han pronosticat i que, per tant, es facin malbé de forma irreversible, perquè potser la jutge atengui més les opinions que venen de Catalunya i no tant les d’Aragó”. 

Velasco, que el mes passat va publicar el llibre Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema, va lamentar que “podria tornar a donar-se aquella imatge de camions emportant-se art des del MNAC a Sixena”, com ja va passar al Museu de Lleida el 2017; “ara sembla l’escenari més plausible”. 

Per això, va continuar reclamant –com ha fet des de l’inici d’aquest nou litigi– la intervenció del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, perquè demani un informe a l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), com sí que ha fet recentment amb la reclamació basca per traslladar el Guernica de Picasso o anteriorment amb la Dama d’Elx, les dos obres a Madrid i intocables per als tècnics de l’IPCE. 

Velasco va criticar la interlocutòria de la jutge que també rebutja aquest possible informe, “ja que diu que aquests tècnics depenen del ministeri de Cultura i que, com que aquest forma part del patronat del MNAC, podrien no ser neutrals. És summament ridícul aquest argument per definir els millors especialistes del país en conservació del patrimoni”.