Elisabet Vallvé i Uri Ferre, responsables del Centre de Titelles de Lleida: «Podem créixer en qualitat, però no en quantitat»

Porten 14 anys al capdavant del Centre de Titelles. Com va ser assumir la direcció?

Va ser un procés dur i bastant caòtic al principi, però amb el suport de l’equip i del nostre entorn vam aconseguir tirar endavant, encara que no va ser gens fàcil.

Quina trajectòria acumula el centre en aquests 40 anys?

Han passat prop de 700 companyies per la Fira i, amb les d’aquest any, s’arribarà a unes 2.200 funcions d’espectacles.

El projecte de la Fira de Titelles ja ha tocat sostre?

La Fira ha tocat sostre en el sentit que ja no pot créixer més en quantitat, però sí en qualitat. Per exemple, ens agradaria millorar els recursos dels espectacles de carrer, com poder disposar de grades mòbils, però tenim limitacions pressupostàries i logístiques, a més d’un equip petit.

En quin punt està el pla de millora de la seu del Centre de Titelles, ubicat a l’antic convent de Santa Teresa?

Continuem en converses amb l’ajuntament; l’alcalde ens ha visitat recentment i aprofitem aquestes trobades per avançar i insistir. Nosaltres esperem que, com que l’antic convent de Santa Teresa entra en l’actual Pla de Barris de la Paeria, es pugui rehabilitar completament, una cosa que reivindiquem des de fa molts anys.

Per què és tan important aquest espai?

Fa vint-i-cinc anys ens vam traslladar allà des de la Caparrella amb la idea que tot l’edifici seria per al Centre de Titelles, però el projecte va quedar a mitges. Sempre hem tingut l’esperança de completar-lo. No volem un espai només per a nosaltres, sinó obert a la ciutat, que atregui visitants i artistes de fora.

Quines novetats presenta aquesta 37a edició de la fira?

Hi participen vint-i-set companyies que oferiran 29 espectacles, amb 18 estrenes. Inclou dos estrenes absolutes, cinc a la Península, un a Europa i nou a Catalunya. A més, per primera vegada el Morera serà un dels espais de la Fira. Acollirà una instal·lació molt original basada en l’experimentació amb ventiladors i titelles de paper.

Més enllà d’una fira per al públic, també és un punt de trobada entre professionals.

Exacte, és un esdeveniment que funciona com a mercat professional: està pensat perquè qui vingui pugui veure-ho tot sense haver de descartar espectacles. Per això ocupem tots els espais escènics i n’adaptem d’altres. Aquest any recuperem la figura de l’espectador crític, per això hem convidat Fabrizio Montecchi, secretari general d’UNIMA Internacional i fundador de la companyia italiana Gioco Vita. Veurà tots els espectacles i farà una valoració constructiva per a cada companyia.

Recuperen també espais de la ciutat?

Sí, la plaça Sant Joan, on feia temps que no actuàvem per falta d’espectacles de gran format. Aquest any una companyia francesa en presentarà un que encaixa molt bé amb l’espai.

Hi haurà també propostes artístiques pròpies?

Sí, estrenem Bufairons, un espectacle molt simbòlic que recupera la idea de la funció que es va fer a la primera Fira de Titelles, fa trenta-set anys, però amb un format renovat i pensat per girar per tot l’Estat.

Quin balanç fan d'aquests anys i què esperen del futur del projecte?

Mirem enrere, però sobretot cap endavant. Pensem en els fundadors –Joan Andreu Vallvé i Julieta Agustí–, que potser no imaginaven l’impacte que tindria tot això. La nostra voluntat és continuar dedicant-nos a això com ells ens van transmetre: com un projecte de vida arrelat a la ciutat.