Gregotechno als Rentadors de Juneda: Obrint mires

Diuen que el públic de Lleida és tancat, i per tant, poc donat a anar a concerts de grups que no coneix. Això de descobrir noves propostes musicals. I per això festivals com Els Rentadors de Juneda són tan importants. Perquè quan la direcció del festival sap de què parla, pot fer propostes tan arriscades com Gregotechno.

I és que al final, els festivals de petit format acostumats a veus dolces i pops metafísics necessiten començar a innovar per evitar ser calcs els uns dels altres, que de El Petit de Cal Eril i Ferran Palau en tenim de limitats. Torno a Gregotechno. La gran majoria dels espectadors hi anàvem amb un gran dubte que planava en el magnífic escenari de Juneda sobre l'aigua: com encaixen el cant gregorià i la música techno?

Doncs encaixa. No és una proposta de fàcil entrada. De fet, la primera mitja hora, amb molt més protagonisme del cant gregorià que de l'electrònica, va poder fer bola a un públic que, de tant en tant, anava deixant alguna cadira buida. Greu error. Després d'un interludi purament electrònic –una desubicació monumental d'altaveus a tot drap i parelles d'edat avançada al·lucinant– va venir la part dinàmica, més performàtica, més electrònica, folklòrica, amb dansa i panderetes, i un públic que al final va acabar aixecant el cul de les cadires per moure's al ritme d'una música techno d'alta producció. Combinat amb l'espai i l'excel·lent joc de llums, la proposta de Gregotechno ens va traslladar per moments al segle VI. Aquest duet venia d'omplir el Museu Nacional d'Art de Catalunya amb 17.000 persones i va suar per aixecar un concert per a 500 a Juneda. Coses que passen.

Això va passar divendres en aquest festival de Juneda, on abans van actuar les Alosa, una mica menys còmodes sobre l'escenari del que s'esperava, tot i que sòlides i amb la seva proposta tradicional, feminista i catalana, i melòdiques i boniques veus.

Va començar la jornada tot un descobriment, la lleidatana Júlia Cruz, que suma a la seva portentosa veu aquesta manera de fer d'actriu que l'ajuda a guanyar-se de forma tan natural el públic. Això de la cantant i actriu ho he vist altres vegades, però poques vegades amb tant de talent musical. A aquesta Cruz se l'haurà de seguir de prop. L'altra creu de la jornada, com és lògic, la portaven els gregorians.