FESTIVALS
“No tornarem a veure mai una cosa així”
Els veïns de les Valls d’Àneu rememoren els intensos dies que van viure fa tres dècades amb la primera edició del Doctor Music Festival. Més de 25.000 persones van acudir a la cita del 1996

Imatge de l’escenari principal del Doctor Music Festival del 1996. - RAFA ARIÑO/SEGRE
“No s’havia vist mai ni ho tornarem a veure.” Tres dècades després, Manel Arjó continua recordant amb la mateixa barreja de sorpresa i orgull aquells tres dies de juliol del 1996 en què Escalarre va deixar de ser un petit municipi del Pallars per convertir-se en l’epicentre de la música internacional. Com ell, desenes de veïns de les Valls d’Àneu conserven intacta la memòria de la primera edició del Doctor Music Festival, un esdeveniment que va transformar completament la comarca i que encara avui consideren un dels episodis més extraordinaris de la seua història recent. Del 12 al 14 de juliol del 1996, més de 25.000 persones van arribar a una vall amb tot just 1.500 habitants per assistir a un cartell que avui continua semblant irrepetible: David Bowie, Lou Reed, Patti Smith, Iggy Pop, Blur, Suede, Sepultura, Bad Religion o Rosendo, entre molts d’altres.
El festival va mobilitzar tot el territori. Institucions, propietaris dels terrenys i empresaris van col·laborar per tirar endavant un projecte del qual ningú no n’imaginava la veritable dimensió. Josep Montaner Vidal, propietari d’un bar d’Esterri d’Àneu, recorda que treballaven “a cegues” i que el certamen va superar totes les expectatives des del primer moment. A la porta del seu establiment es formaven cues de més de 150 metres. El consum diari va passar d’unes 25 barres de pa a més de 150. “I més que n’hauríem venut si les haguéssim tingut”, recorda. La mateixa sensació va viure Josep Palobart, carnisser del municipi. “Va ser una autèntica bogeria”, afirma. Cada dia van arribar a rostir uns 400 pollastres sense parar per atendre la demanda de milers de clients. Però si algú va contemplar el festival des d’un lloc privilegiat va ser Manel Arjó. El seu pare va arrendar a l’organització bona part dels prats on es va instal·lar el recinte. “Teníem tota la música del moment al costat de casa. Des de Woodstock, això no s’havia tornat a veure”, assegura.