SEGRE

INDÚSTRIA LABORAL

Un futur de Virginias, gens dolç

Els empleats de Virginias de Pardinyes continuen produint dolços tot i que la firma va ser venuda en subhasta || Saben que els acomiadaran però no quan

Els treballadors davant de la seu al barri de Pardinyes.

Els treballadors davant de la seu al barri de Pardinyes.ÒSCAR MIRÓN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

“És tot molt surrealista, en teoria estem treballant per a una empresa que ha venut la nostra fàbrica però aquí seguim, sense saber per a qui fem els dolços, sense notícies de l’administrador concursal i amb la incertesa que qualsevol dia ens poden dir que ens n’anem tots al carrer.” Amb aquestes paraules resumeix Olivia Martínez la situació que viuen els disset treballadors de la fàbrica de galetes i dolços Virginias de Pardinyes, que fa setmanes que no saben quin serà el seu futur laboral. Ni l’administrador concursal que es va encarregar de la venda de l’empresa ni els nous propietaris no s’han posat en contacte amb ells. “Industrias Rodríguez va entrar en liquidació i l’administrador concursal va vendre la maquinària de la nostra fàbrica a l’empresa Risi, però nosaltres ens n’anirem tots al carrer segur, el que passa és que ningú ens informa de res i no sabem quan ens donaran la puntada”, assegura Martínez, que també és la representant lleidatana al comitè de Virginias, que té la seua fàbrica principal a Reus.

“Tots els treballadors ens n’anirem al carrer, però primer s’ha de fer un període de consultes als treballadors que durarà un mes i que estem esperant des de principis d’octubre, encara que ningú ens informa de res”, critica Martínez, que fins i tot assegura que l’administrador concursal “ni ens informa ni ens deixa celebrar assemblees de treballadors a la fàbrica”.

“Fa setmanes que no sabem res ni de l’administrador concursal ni del nostre futur”

Amb l’objectiu de saber al més aviat possible quin serà el futur dels treballadors, els empleats de Lleida i Reus es van reunir ahir en assemblea per estudiar la situació i prendre mesures per exigir “unes indemnitzacions justes, un calendari per saber quan es faran els acomiadaments i perquè Industrias Rodríguez ens doni els diners que ens deu des que vam acceptar rebaixar-nos el sou fa tres anys perquè l’empresa seguís”, va dir Martínez, que va afegir que “tècnicament, encara som treballadors d’Industrias Rodríguez però els productes que fem són per a Risi, és un descontrol absolut”.

Industrias Rodríguez va entrar en concurs de creditors al desembre i va vendre els seus actius a Risi i a una empresa de torrons d’Agramunt.

tracking