Lagarde defensa els estímuls a l'economia per un “llarg període”

Christine Lagarde, candidata a presidir el Banc Central Europeu (BCE), va afirmar ahir a l’Eurocambra que la desacceleració econòmica i els desafiaments que té al davant la zona euro justifiquen el manteniment del programa d’estímuls monetaris impulsat per l’actual dirigent de la institució, l’italià Mario Draghi, “durant un període prolongat de temps”. “Comparteixo l’opinió del Consell de Govern del BCE que l’elevada política acomodatícia està justificada durant un període prolongat de temps per aconseguir que la inflació arribi al famós per sota però a prop del dos per cent”, va assegurar, mentre que va defensar que l’efectivitat dels estímuls monetaris “pot enfortir-se a través de polítiques nacionals i europees adequades”.

Tanmateix, Lagarde, que també va obrir la porta a revisar el marc monetari davant d’un context de debilitat econòmica i d’inflació “persistent” a la baixa, va afegir que el BCE no ha de perdre de vista els eventuals “efectes secundaris negatius” de l’estratègia d’estímuls. En aquest sentit, va confiar que, si acaba liderant el BCE, no es vegi obligada a repetir la frase pronunciada per Draghi el 2012 que “faré tot el necessari per salvar l’euro” perquè això voldrà dir que “d’altres no estan fent el que cal”.

Davant dels membres de la comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu, que decidiran si la fins ara directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) és o no la persona adequada per rellevar Draghi al capdavant de l’institut emissor comunitari, va manifestar que aquests “desafiaments” es deuen principalment a riscos externs.

Amb tot, Lagarde va prometre als eurodiputats que si finalment és nomenada presidenta del BCE, els tres principis que guiaran la seua actuació seran el compromís amb el mandat de l’organisme, l’agilitat per respondre als nous reptes com el canvi climàtic, l’impacte del canvi tecnològic o la fragmentació de l’ordre internacional, i la “inclusivitat”, dins de la qual va destacar el concepte de “cooperació” amb la resta d’institucions europees. I és que, tal com va subratllar Lagarde, l’organisme supervisor i regulador del sector bancari europeu “no opera en el buit”. En sintonia amb aquestes paraules, Lagarde va indicar que “hem d’escoltar i entendre els mercats, però també la gent”.

Igualment, va defensar la introducció d’una funció d’estabilització a aquest futur pressupost de la zona euro. “Seria extremament útil, desitjable i un atribut necessari per a la solidesa de l’Eurozona”, va assegurar.

Tanmateix, molts dels països de l’euro s’han mostrat contraris a la seua implementació.

“La reforma del mecanisme de rescats és un avenç útil”

Durant la seua intervenció davant dels eurodiputats que decidiran si la francesa Christine Lagarde es converteix en la nova presidenta del Banc Central Europeu, la fins ara directora gerent de l’FMI va apostar per continuar i culminar la reforma del mecanisme del fons europeu de rescats (MEDE). A més, va indicar la necessitat de crear un instrument pressupostari de l’eurozona. “Les dos iniciatives serien avenços útils”, va afirmar la gala.