L'Eurogrup pacta mesures per mig bilió d'euros, però sense coronabons

L’Eurogrup va arribar aquest dijous a un acord per mobilitzar més de mig bilió d’euros en préstecs per ajudar a Estats, empreses i treballadors afectats pel coronavirus, però va deixar per més endavant la discussió sobre l’emissió de "coronabons" per finançar la recuperació.

El president de l’Eurogrup, Mário Centeno, va assegurar al terme de la trobada per videoconferència que es tracta d’una resposta "ambiciosa" i "impensable fa unes setmanes", que revela que "davant una amenaça enorme per al nostre futur estem llestos per enterrar les nostres diferències".

Els ministres d’Economia i Finances de l’eurozona, a què es van afegir els de la resta de socis de la Unió Europea, van reprendre aquest dijous la negociació que dimecres van haver de suspendre per falta de consens després de setze hores de discussió.

La trobada va començar amb retard, però sobre la base d’un esborrany d’acord gestat en intenses reunions bilaterals, que partia amb el suport de França, Alemanya, Espanya, Itàlia, Holanda i Sègol, després d’haver aconseguit llimar les diferències entre l’Haia i Roma que van bloquejar la reunió prèvia.

MESURES

L’acord contempla un paquet de mesures a curt termini basat en tres pilars: una línia de crèdit del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), el fons de rescat, amb 240.000 milions d’euros en préstecs; un fons del Banc Europeu d’Inversions amb fins 200.000 milions en crèdits per a empreses i un fons temporal contra l’atur amb 100.000 milions.

L’últim escull que impedia trobar un acord eren les condicions per accedir als crèdits del MEDE, ja que Holanda continuava reclamant que s’imposessin als beneficiaris condicions macroeconòmiques, com reformes estructurals.

Això constituïa una línia roja per a Espanya i Itàlia, si bé la resta de països coincidien amb elles que no tenia sentit imposar condicions com les dels rescats financers en tractar-se d’una crisi de la qual cap Estat no és responsable.

Finalment l’acord fixa com condicionis per accedir a la línia -que podrà prestar a cada país fins el 2 % del seu PIB- que els fons es destinin a despeses sanitàries, directes o indirectes, pel coronavirus, i que els països reforcin després la seua economia, complint les normes fiscals comunitàries.

Holanda ha acceptat una formulació que satisfà els països del Sud, si bé el seu ministre de Finances, Wopke Hoekstra, va puntualitzar a Twitter que si s’utilitzen els fons per a "suport econòmic", no per a despesa sanitària, serà "amb condicions".

D’altra banda, l’Eurogrup va aprovar el fons contra l’atur "Sure", que tindrà 100.000 milions per donar crèdits en condicions favorables als països, que podran utilitzar-los per finançar esquemes de reducció de jornada subvencionada a fi d’evitar acomiadaments.

Per evitar les reticències d’alguns països que temien que això fos l’embrió d’un Subsidi d’Atur europeu permanent, l’acord aclareix que es tracta d’un instrument per al temps que duri la pandèmia i que no prejutja la discussió sobre una assegurança permanent.

Així mateix van donar llum verda al fons del BEI, quecomptarà amb 25.000 milions en garanties aportades pels Estats membres per mobilitzar fins 200.000 milions en préstecs a empreses, incloses pimes, afectades per la pandèmia.

FONS PER A LA RECUPERACIÓ, PERÒ SENSE CORONABONS

El segon focus del debat de l’Eurogrup era el pla de recuperació una vegada passi la pandèmia, i el punt conflictiu, la possibilitat que aquest es financi amb l’emissió de deute mutualitzat dels Veintisiete, els coronabonos o eurobons.

Una desena de països, entre ells Espanya, França o Itàlia, reclamen l’emissió de deute conjunt davant d’una crisi davant la qual no tots tenen el mateix marge d’actuació.

Alemanya, Holanda, Àustria o Finlàndia, al contrari, rebutgen una mesura que suposaria també respondre conjuntament pel risc d’impagament.

Finalment, l’Eurogrup va acordar treballar en un Fons de Recuperació temporal l’import del qual no va precisar, però va deixar en mans dels caps d’Estat i de Govern la decisió sobre "les seues fonts de finançament i sobre instruments financers innovadors".

L’acord, per tant, no fa cap referència a la mutualització de deute, com reclamava Espanya.

"Alguns Estats membres creuen que això (finançar el fons) s’hauria d’aconseguir amb l’emissió de deute comú, altres Estats diuen que ha que trobar alternatives", es va limitar a assenyalar Sègol en la roda de premsa posterior a la reunió sobre un debat que queda així ajornat fins la pròxima cimera europea.

Malgrat això, la vicepresidenta tercera del Govern espanyol, Nadia Calviño, va considerar que s’ha tancat un "bon acord". "Continuarem treballant en mecanismes comuns de finançament per a la recuperació econòmica", va dir a Twitter.

El comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va subratllar que aquest fons de recuperació serà "crucial" per evitar que augmentin les divergències econòmiques en la Unió com a conseqüència de la resposta a la crisi. "Això seria un perill per a la nostra Unió", va dir.