Jaume Saltó: «Necessitem flexibilitat en els ERTO a favor de l'ocupació»

Quin està sent l’impacte de la pandèmia en l’economia de Lleida?

La caiguda de la producció és diferent en funció dels sectors i els més afectats són els que tenen a veure amb el canal Horeca (hotels, restaurants i bars i càtering) a banda del comerç. Van ser els primers a tancar i pràcticament els últims a obrir, en especial al pla de Lleida (amb una desescalada més lenta que al Pirineu i Aran). El fet que no hi ha hagut mobilitat entre les regions sanitàries fa que el turisme no hagi arribat al Pirineu.

Si parlem de producció, s’està reactivant l’activitat en els serveis i la construcció d’obres, mentre que l’agroalimentari, com a sector essencial, fins i tot ha treballat en bona mesura més per garantir l’aprovisionament de les famílies.

L’activitat es va recuperant però amb limitacions, amb personal teletreballant a les empreses que poden fer-ho, combinant-ho amb l’ocupació presencial, per a la qual cosa les companyies estan adaptant espais.

Creu que serà difícil la tornada a la normalitat?

Costarà. Les estadístiques i diferents experts apunten que la caiguda del PIB i l’increment de l’atur continuarà l’any que ve. Tot dependrà si hi ha un rebrot del coronavirus i l’afectació que pugui tenir. Veig empreses que tenen activitat, però no com abans del Covid-19. És necessari anar cap a una certa normalitat i per això, per exemple, l’Administració han de seguir endavant amb els concursos (d’obres i serveis) que van quedar pendents amb la pandèmia.

La reactivació dels centres educatius, també, ha de reactivar serveis lligats a ells, com els càterings o el transport. És un dels múltiples exemples d’adaptació, seran necessaris més professors, però també més autobusos per als trasllats dels nens. Crec que aquest any i el 2021 seran d’adaptació a les noves normes a les empreses i a l’economia.

Quines polítiques considera que hauria d’adoptar l’Administració?

Ha d’aportar ajuts directes per activar el consum. Avui hi ha persones que encara tenen por d’anar a comprar un simple parell de sabates, quan anar a les botigues és segur. Ha d’ajudar a perdre la por. Per exemple, són necessàries campanyes per dinamitzar i difondre el comerç o el turisme segur, i també promocionar els productes de proximitat.

A l’hora d’incentivar el consum, considera adequat una reducció de l’IVA com ha aprovat Alemanya per a alguns productes durant sis mesos?

Passar a l’IVA reduït alguns productes podria ser una bona fórmula. El sector de l’automoció, per exemple, planteja algun tipus d’exempcions. Encara que sé que és complicat, abaixar la pressió fiscal a les empreses deixaria més marge per poder invertir i consumir. També serien positius bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social i ajuts directes a les empreses per a modernització i digitalització.

Les línies de l’ICO han anat bé per donar una sortida a empreses que tenien urgència de finançament, per exemple per pagar les nòmines a fi de mes, però és necessari un mix amb ajuts directes.

El teletreball ha posat de manifest la importància de les noves tecnologies.

Sí i en aquest camp és important que existeixin línies d’ajuts a les empreses per digitalitzar-se. Està clar que, en els moments del confinament més estricte, les empreses més ben preparades digitalment, amb plataformes de comerç i treball online, són les que han respost millor. A més, cal tenir en compte que els hàbits de molts consumidors han canviat, amb més compres a la xarxa. Cal aprofitar el moment perquè les empreses es posin al dia, però també és necessari invertir perquè la fibra òptica arribi fins a l’últim racó del territori. A més, els diferents governs han d’accelerar les inversions pendents, per exemple en carreteres.

Un dels grans cavalls de batalla per a les empreses és la morositat. En quina situació ens trobem?

Només amb acabar amb les demores en els pagaments de les Administracions i les grans companyies, s’injectarien 150.000 milions d’euros a les empreses. Per donar una idea de la importància, les línies de finançament de l’ICO previstes ascendeixen a 100.000 milions en avals, en crèdits que cal tornar. Lluitar contra la morositat ajudaria molt a una recuperació econòmica més ràpida.

En aquests moments està sobre la taula la possibilitat de modificar els expedients de regulació temporal d’ocupació. Què n’opina?

Els empresaris tenen por de la inseguretat jurídica. No sabem quan acabaran els ERTO, a quins sectors es poden aplicar ampliacions o si es podran ajustar plantilles després d’aquests expedients. En principi, està previst que la vigència acabi el pròxim 30 de juny, però és difícil que l’1 de juliol les empreses puguin recuperar tot el personal que està immers en un d’aquests expedients. La nostra millor obra social com a empreses és donar treball i que aquest sigui al més digne possible. No volem acomiadar ningú, no volem perdre talent. En aquest context és necessari flexibilitzar els ERTO.

Flexibilitzar com?

La vigència dels expedients hauria d’ampliar-se i permetre que el personal es vagi incorporant a les empreses de forma gradual, i si fa falta amb jornades reduïdes, pagant el SEPE (l’antic Inem) la diferència fins a completar el salari. Seria una forma que no existissin greuges comparatius entre treballadors.