Una sentència del Suprem amenaça de reobrir hostilitats pel cava

La decisió del Tribunal Suprem d’anul·lar una disposició del Govern sobre les noves autoritzacions de vinya per a cava amenaça de reobrir el conflicte que mantenien Catalunya, Extremadura i Comunitat Valenciana per aquesta qüestió, amb les tensions territorials a Espanya com a teló de fons.

La sentència, contra la que no cap recurs, dona la raó a la Junta d’Extremadura davant el ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA): considera que el decret 536/2019, tal com està redactat, incompleix la regulació comunitària i viola les competències autonòmiques per donar massa poder al Consell Regulador de la Denominació d’Origen (DO) Cava.

Aquest òrgan és acusat per part del sector d’afavorir el cava català davant el d’altres comunitats; actualment la DO compta amb cellers repartits en set autonomies espanyoles (Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Navarra, Rioja i País Basc), encara que només la comarca del Penedès aglutina a prop del 90 % de la producció.

Fora de la disputa jurídica queda la qüestió de fons. És convenient augmentar la superfície de cultiu de vinya per a cava -com reclamaven els productors extremenys i valencians el 2017, quan va començar la polèmica- o és preferible restringir-la davant del risc que una oferta més gran derivi en una caiguda de preus -com defensen els catalans?

Les reaccions al fallo reflecteixen una actitud mesurada per part de la majoria dels implicats, en contrast amb les declaracions altisonants vessades en el passat, quan el desafiament independentista vivia el seu moment àlgid i la sensibilitat quant a qüestions territorials era màxima a tot el país. Llavors es van intercanviar acusacions de boicot i l’assumpte es va polititzar.

"La sentència apunta més aviat a un defecte de forma; intentarem solucionar els problemes de portes endins", asseguren fonts del sector, que advoquen per cicatritzar les ferides i no tornar als nivells de conflictivitat de fa uns anys.

Un dels arguments que utilitzen en la indústria per explicar aquest ambient de "calma tensa" és el context actual, marcat per una pandèmia que ha colpejat amb força a l’hostaleria, un canal de vendes clau per al cava.

"Tenim un problema estructural, perquè hi ha més oferta que demanda. Produïm uns 250 milions de botelles i a prop d’entre 70 i 80 s’han deixat de vendre, amb la qual cosa s’amplifica el problema," assenyala un representant del sector a Catalunya.

Segons la seua opinió, la clau a futur passa per la promoció, ja que només elevant l’interès pel producte en països tercers -per competir de tu a tu amb el xampany- es resoldrà la qüestió; actualment l’exportació en representa més del 60 % dels ingressos.

Productors d’Almendralejo (Extremadura) han acollit amb cautela la sentència judicial que dona la raó a la Junta: "Ara mateix hi ha excedents de vi i no és convenient plantar més vinyes", va assegurar aquesta setmana Marcelino Díaz, dels cellers extremenys Porta Palma.

Tanmateix, i malgrat compartir signe polític (PSOE) amb l’Executiu central, la Junta d’Extremadura ja ha avançat que sol·licitarà al Suprem que anul·li les restriccions declarades pel MAPA per a les plantacions de vinya de 2020, 2021 i 2022 i demanarà que s’autoritzin més hectàrees.

El cas valencià és paradigmàtic de l’ocorregut. Entre 2017 i 2018 tant el Consell com els cellerers es van pronunciar públicament en contra de la limitació de plantacions, però el 2019 parlaven de preservar un "equilibri comercial" que donés certa estabilitat als preus.

Per això, van acabar per desestimar l’opció de presentar recurs contra el decret aprovat pel Ministeri, al contrari que els extremenys.

El fallo del Suprem dona la raó a la Junta d’Extremadura que el canvi a la redacció de la normativa introduït el 2019 recull que Agricultura "acceptarà" les recomanacions procedents del Consell Regulador sempre que compleixi certs requisits, quan abans aquest document no era vinculant.

Per a l’alt tribunal, la modificació normativa retira la potestat al Ministeri d’"examinar críticament" el contingut de la recomanació, la qual cosa suposa "un traspàs de competències contrari" a la legislació de la UE.

També desautoritza Agricultura per anul·lar la intervenció dels Governs de les autonomies incloses en la DO, que abans havien d’enviar un informe no vinculant amb la seua opinió sobre la qüestió i a l’últim decret van ser "desposseïts" de la seua competència.