L'exclusió financera és un problema comú a Europa

L’exclusió financera que pateixen especialment les persones grans en diferents zones de l’Estat per l’avenç de la digitalització i el tancament de sucursals es dona també als principals països europeus, amb mobilitzacions socials, polítiques i d’algunes empreses del sector. El grau d’inclusió financera a Itàlia és alt i se situa en el 96%, però la situació és molt heterogènia, ja que al sud i a les illes, l’índex ha retrocedit aproximadament vint punts en l’última dècada, en part per la falta de mitjancers i sucursals. A tot el país, les persones grans són les que es veuen més sovint excloses per la digitalització del sector, que s’ha accelerat amb la pandèmia i que ha comportat el tancament de nombroses sucursals.A França, la llei garanteix l’accés a alguns instruments bancaris a les persones en situació precària des del 1985.Aquesta carcassa normativa incorpora un Observatori de la Inclusió Bancària que reuneix associacions d’usuaris, bancs, centres d’acció social i administracions públiques, presidit pel governador del Banc de França, per supervisar les pràctiques de les entitats amb el públic en dificultats.

El nombre de caixers ha disminuït en prop de 2.000 oficines en els darrers cinc anys, però el Govern va afirmar al desembre que gairebé tota la població viu a menys de quinze minuts amb cotxe d’una sucursal. El servei francès de correus, La Poste, que compta amb més de 6.600 agències, permet als particulars fer demandes i obtenir diners en efectiu. El 53 per cent de les sucursals bancàries britàniques en van tancar entre els anys 1989 i 2016, malgrat que 5,4 milions de persones “encara depenen de l’efectiu”, segons un informe elaborat per la Cambra dels Lords.Pel que fa a Portugal, l’exclusió financera afecta principalment els majors de setanta anys que viuen a les regions de l’interior, les més afectades per la despoblació i l’envelliment i en les quals només el 8 per cent utilitza aquests canals bancaris.