El BCE prepara les seues armes contra una nova crisi de primes de risc i EUA apuja tipus un 0,75%

El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir, en una reunió d’urgència, aplicar flexibilitat en la reinversió dels venciments de la seua cartera de deute corresponent al programa antipandèmia (PEPP) i va encomanar accelerar el disseny d’“un nou instrument antifragmentació” dirigit a calmar les tensions als mercats de deute sobirà, en especial, per frenar la pujada de les primes de risc als països perifèrics de la zona de l’euro, amb referència a Itàlia, Grècia i Espanya. Les primes de risc es disparen per aspectes relacionats amb la liquiditat del mercat, per l’especulació o perquè la incertesa és tan elevada que és difícil calcular el risc.Els diferencials del deute sobirà dels estats perifèrics amb l’alemanya se situen en màxims des de l’abril del 2020, després de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, i per això augmenta la preocupació per l’estabilitat financera i la sostenibilitat del deute dels països més endeutats de la regió.Ahir, el bund alemany oferia una rendibilitat de l’1,718%, cosa que reduïa la prima de risc del deute espanyol equivalent fins als 123 punts bàsics, després de superar àmpliament dimarts els 130 punts bàsics.Per la seua part, el deute grec va retallar la seua rendibilitat al 4,2% (4,6% previ), i la prima de risc va baixar a 259 punts bàsics, mentre que també va descendir notablement el rendiment del deute italià, fins al 3,77% (des del 4,1% anterior), de manera que la seua prima de risc queda en 213 punts bàsics, 27 menys que en la vigília.Paral·lelament, el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va anunciar una pujada del tipus d’interès oficial de 0,75 punts, l’augment més gran en 28 anys, per lluitar contra una inflació desbocada.Amb aquest increment –el tercer des que la Fed va començar a apujar tipus al març–, el tipus d’interès oficial de l’economia més gran del món passa a situar-se en una forquilla d’entre l’1,5% i l’1,75%. Al març, la Fed va elevar les taxes rectores en 25 punts bàsics, a començaments de maig, va anunciar una altra alça de tipus d’interès de 50 punts bàsics i va indicar que podria pujar la mateixa quantitat al juny, juliol i setembre, respectivament.

Cada vegada més economistes creuen que les mesures de la Fed per frenar els preus poden desencadenar una recessió.El BCE va decidir a la seua reunió de la setmana passada donar per acabat el seu programa de compra d’actius i va avançar que apujarà els tipus d’interès en 25 punts bàsics al juliol, a més d’anticipar un altre increment al setembre que dependrà de l’evolució de la inflació.

Tant la Fed com el BCE han decidit emprendre pujades de tipus per aturar la inflació

L’electricitat augmentarà avui un 15,2 per cent, fins als 259,01 euros/MWh, d’acord amb els resultats de la subhasta celebrada al mercat a l’engròs o pool i l’ajustament a pagar pels consumidors beneficiaris del límit el gas per compensar les elèctriques per aquest mecanisme. Segons les dades publicades per l’operador del mercat ibèric OMIE, es tracta del nivell més alt de l’electricitat en una mica més de dos mesos, des dels 265,02 euros del passat 5 d’abril, i coincideix amb l’escalada del preu en les principals economies d’Europa.En concret, el preu del pool per avui serà de 170,81 euros/MWh, un 3,15% més que aquest dimecres, i l’ajustament mitjà se situarà en els 88,2 euros/MWh enfront dels prop de 59,3 euros marcats en la sessió prèvia.Per la seua banda, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va apostar per no demorar més el debat sobre l’impost a les companyies elèctriques i “actuar ja, perquè la gent ho està passant malament”, i va assenyalar que “quan hi ha voluntat política tot és possible”.Sobre aquest assumpte, la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, va negar que hi hagi discrepàncies entre els dos partits que formen el Govern –PSOE i Podem–, però va advertir que “cal buscar la fórmula i el vehicle adequats per a la seua posada en marxa”.

La borsa espanyola trenca la ratxa ‘baixista’ amb una alça de l’1,3%

L’Ibex-35 va trencar ahir la ratxa baixista i va tancar amb una alça de l’1,34 per cent després de la reunió d’emergència del Banc Central Europeu (BCE) i a l’espera de la pujada de tipus de la Reserva Federal dels Estats Units per pal·liar la inflació.

En aquest escenari, l’Ibex-35 va tornar a cotitzar per sobre dels 8.100 punts, després de registrar quatre jornades consecutives en negatius. La resta de borses europees també van registrar ascensos, de l’1,20% a Londres, de l’1,35% a París, de l’1,35% a Frankfurt i del 2,87% a Milà.