La FCAC apressa que hi hagi inversions en reg o “la cruel situació expulsarà molts pagesos”

El canvi climàtic és una realitat i períodes de sequera com l’actual posen sobre la taula la necessitat no només d’afrontar el problema que es presenta al camp en aquests moments, sinó prendre mesures per al futur. Així va quedar clar divendres en la jornada organitzada per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) a Lleida, en què el president, Ramon Sarroca, va advertir que “necessitem una gran inversió en regadius (per aconseguir la màxima eficiència) o la problemàtica cruel farà fora molta gent de diferents sectors”. “El problema de l’aigua és estructural”, va remarcar.

El president de Cajamar i exdirector general de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, Eduardo Baamonde, va destacar que només el 22% de la superfície agrícola avui se situa en zones de regadiu a l’Estat, però representen el 66% per cent del valor de la producció, dos dades que li van servir per defensar que “el valor està en el regadiu. Hem de regar Espanya”, va defensar. I ho va fer també reclamant pedagogia i difusió de la feina del sector perquè l’increment de superfície en reg es porta a terme amb una reducció del consum, perquè avui més de la meitat de les hectàrees compten amb sistemes localitzats. Va demanar explicar que, a més, són inversions lligades a l’energia verda perquè bona part dels sistemes compten amb plaques fotovoltaiques per poder comptar amb prou electricitat per a aquests sistemes eficients.Baamonde va destacar que les tres baules del sector agroalimentari, producció, indústria i distribució, són un 32% més productius que la mitjana de la Unió Europea. Però les taxes són molt diferents. Mentre que indústria i distribució superen la mitjana en un 9%, la taxa es dispara fins al 120% al sector primari. Va insistir que el problema del sector no és el de productivitat o competitivitat, tenint en compte que des del 1982 ha estat capaç de multiplicar per cinc les seues exportacions. En aquest punt va urgir el sector a incrementar les partides destinades a innovació per no perdre el tren del futur perquè, va dir, és clau poder diferenciar-se en productes per fer-ho també en preus. No va estalviar crítiques a la Unió Europea, que va dir que legisla per a la societat, que va equiparar amb els votants, i no per al mercat, com a sinònim del consumidor. El votant, va dir, advoca per més sostenibilitat i el consumidor compra per preu. En aquest context, es va queixar, la legislació va en contra de la producció perquè “el pagès no pot competir en un mercat obert amb les mans lligades”.