L'estratègia que va permetre a una empresa de Lleida esquivar els aranzels de Trump: magatzems plens i previsió

Les tensions comercials entre els Estats Units i la Unió Europea han obligat les empreses exportadores catalanes a replantejar les seves estratègies de mercat. Una companyia de Lleida, amb quasi tres dècades d'experiència als EUA, ha demostrat que l'anticipació pot ser la clau per minimitzar l'impacte de les polítiques proteccionistes de l'administració Trump.

Aquesta firma lleidatana, Pons, va decidir avançar-se a la previsible ofensiva aranzelària del president republicà, omplint preventivament el seu magatzem nord-americà amb oli d'oliva verge extra i vins propis. Una jugada arriscada però calculada que ara està donant fruits davant l'increment del 10% en les taxes a les importacions europees.

"Vam fer els deures a temps", explica Eduard Pons, CEO de la companyia, qui recorda que ja van patir una pujada del 25% durant l'anterior mandat de Trump. L'experiència prèvia i el seguiment de la retòrica electoral van ser determinants per prendre aquesta decisió estratègica, que tot i tenir un cost logístic considerable, està permetent a l'empresa continuar abastint el mercat americà sense repercutir l'increment aranzelari als seus clients.

Una demanda desbordada que posa a prova la previsió

El que la companyia no havia previst és l'efecte dòmino que generaria la situació actual. En només set dies, la demanda dels seus productes s'ha multiplicat per cinc, un increment del 500% respecte al ritme habitual. "Les distribuïdores estan fent provisió del nostre producte en un efecte dòmino i en una setmana hem venut més que en un mes sencer", detalla el responsable de l'empresa.

Originalment, els càlculs indicaven que l'estoc emmagatzemat seria suficient per cobrir les necessitats del mercat fins a l'octubre o novembre, enllaçant així amb la següent campanya. Tanmateix, aquesta sobtada acceleració de les vendes podria alterar les previsions inicials i obligar a replantejar l'estratègia a mitjà termini.

Aquest fenomen reflecteix la preocupació general del sector importador nord-americà, que intenta acumular reserves abans que possibles increments addicionals dels aranzels o fluctuacions monetàries impactin encara més en els preus finals.

Impacte diferenciat segons el sector productiu

No tots els productes agroalimentaris patiran les mateixes conseqüències davant l'augment de taxes. Segons l'anàlisi de la companyia, l'oli d'oliva es troba en una posició relativament avantatjosa, ja que la producció domèstica nord-americana només cobreix una petita fracció del consum nacional. Aquest fet obliga als distribuïdors a continuar important, independentment dels aranzels, que a més s'apliquen per igual a tots els països productors.

El panorama és substancialment diferent per al sector vinícola. Els Estats Units compten amb una indústria vitivinícola consolidada, especialment a Califòrnia, Oregon i Washington, el que ofereix als consumidors alternatives locals als vins importats. "És un mercat on els aranzels poden fer més mal", adverteix Pons, conscient que la competitivitat dels seus caldos queda compromesa davant l'increment de preus.

A aquesta situació se suma un altre factor advers: la depreciació del dòlar enfront de l'euro. "En aquests dies el canvi perd sis punts", alerta el CEO, el que significa que fins i tot sense aranzels, els productes europeus s'encareixen al mercat americà per la simple evolució de les divises.

Un model de negoci internacional amb arrels lleidatanes

El cas d'aquesta companyia il·lustra l'aposta per la internacionalització de l'agroindústria catalana. Amb una facturació de 60 milions d'euros durant l'exercici anterior, l'empresa ha aconseguit posicionar-se com la firma agroalimentària catalana més antiga establerta als Estats Units, comptant amb infraestructura pròpia i un equip local consolidat.

L'oli representa el 90% del seu negoci, mentre que el vi suposa el 10% restant. El mercat nord-americà aporta el 12% de les vendes d'oli i el 4% de les vendes de vi, percentatges significatius que justifiquen l'esforç per mantenir la competitivitat en aquest territori.

La seva estratègia passa per mantenir una presència física permanent, amb oficines i magatzems propis, evitant intermediaris que encaririen encara més el producte final. Aquest model de negoci, més complex però més robust davant les incerteses comercials, està demostrant el seu valor en l'escenari actual.

Perspectives futures: adaptació i diversificació

Malgrat l'èxit inicial de la seva estratègia d'anticipació, l'empresa és conscient que es troba davant una situació canviant que requerirà ajustaments continus. L'actual taxa del 10% podria ser només el principi d'una escalada aranzelària més ambiciosa, seguint el patró de l'anterior administració Trump.

Davant aquest escenari, les opcions passen per diverses alternatives: absorbir part de l'increment de costos reduint marges, repercutir-lo parcialment en el preu final, o buscar fórmules mixtes que permetin mantenir la competitivitat sense comprometre la rendibilitat.

La diversificació de mercats emergeix també com una estratègia complementària per reduir la dependència del mercat nord-americà. Regions com Àsia-Pacífic o Llatinoamèrica presenten oportunitats de creixement amb menor exposició a les tensions comercials transatlàntiques.