Les exportacions lleidatanes cauen un 9,5% al febrer fins als 229 milions

Les exportacions lleidatanes van recular al febrer un 9,5% en comparació amb el mateix mes de l’any anterior fins als 229,4 milions d’euros, degut sobretot a la caiguda de vendes d’oli d’oliva. Aquestes van passar dels 69,2 milions als 32 milions d’euros (-54%) pel seu menor preu, però també per un retrocés de les tones comercialitzades a l’exterior, que van passar de les 7.924,9 tones el febrer del 2024 a 5.795 aquest, segons es desprèn de la balança comercial publicada ahir pel ministeri d’Economia i Comerç. També es va registrar una caiguda de vendes significativa, del 47%, al grup de productes de manufacturats de fosa, ferro i acer, que van passar d’11,2 milions als 5,9. Al contrari, els sectors amb millor comportament van ser el dels animals vius –sobretot el boví– amb un 127% més d’exportacions i 11,6 milions d’euros; el de la carn (+28% i 24,6 milions d’euros) i el dels sucs i conserves (+27% i 17,67 milions d’euros).

El grup d’alimentació, begudes i tabac va suposar al febrer el gruix de les vendes a l’exterior, amb el 60,8% del total, encara que les exportacions van retrocedir un 14% en comparació amb un any enrere, fins als 139,5 milions d’euros. Per la seua banda, les dels béns d’equipament van retrocedir un 22,8% i es van quedar en 21,4 milions.

Quant a les importacions, les empreses lleidatanes van comprar al febrer productes per un import de 158,2 milions, un 12% menys. Per tant, la diferència entre exportacions i importacions manté un saldo positiu de 71,2 milions d’euros. França es va consolidar com el principal destinatari dels productes lleidatans, amb unes vendes que van assolir els 53,5 milions. A les portes de l’esclat de la guerra comercial, les exportacions als Estats Units es van reduir un 41%, passant dels 11,79 milions del febrer del 2024 als 6,94 milions. D’aquesta manera, va baixar del cinquè al novè lloc en el rànquing de les exportacions lleidatanes.

Així mateix, entre els mesos de gener i febrer les exportacions van retrocedir un 4% a Lleida respecte al mateix període de l’any passat, fins als 446,2 milions.

❘ Washington ❘ La incertesa pel reajustament en el sistema comercial mundial arran dels anuncis d’aranzels per part dels EUA i les contramesures amb què han respost alguns països provocaran una “desacceleració significativa” del creixement mundial a curt termini, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), que ha revisat a la baixa de manera generalitzada els seus pronòstics de creixement, amb l’excepció d’Espanya. Segons aquest escenari, el creixement mundial disminuirà el seu ritme d’expansió des d’un 3,3% estimat el 2024 al 2,8% el 2025, abans de recuperar-se al 3% el 2026, la qual cosa representa una revisió a la baixa respecte de les projeccions del gener passat de mig punt percentual aquest any i de 3 dècimes el següent. En el cas de la zona euro l’organisme rebaixa dos dècimes, al 0,8%, el creixement previst per al 2025, amb retallades similars per a Alemanya, França i Itàlia. Espanya és l’únic dels grans països europeus al qual l’FMI li millora la previsió, situant-lo al capdavant del creixement, amb un avenç previst del 2,5%, encara que amb tendència a desaccelerar-se i igualar-se a la mitjana de la regió el 2026. Això “es deu parcialment que l’economia espanyola va tenir un fort impuls entre 2024 i 2025, per l’exportació de serveis i l’acumulació de mà d’obra, en part per la immigració”, assenyala l’FMI.