De Llavorsí a Raimat: així es va recuperar Lleida de la gran apagada de llum

El subministrament elèctric rebut de França a través del Pirineu va resultar fonamental per poder recuperar la producció hidroelèctrica de Lleida i, amb ella, estabilitzar el sistema a la demarcació i en el conjunt de Catalunya.

L’apagada de les 12.33 va deixar fora de servei les centrals hidroelèctriques i la xarxa de subestacions, que van deixar d’operar. Ambdós aparells necessiten energia elèctrica, ja sigui subministrada per estesa o aportada per grups electrògens de gasoil, per funcionar.

“La reconnexió va començar per la interconnexió amb França”, van explicar fonts d’Endesa, principal operador del sector a Lleida i gestor del gruix de la xarxa de distribució d’electricitat, la que arriba a habitatges i empreses des de les subestacions. Aquestes, al seu torn, reben el fluid d’alta tensió de Red Eléctrica.

Mentre que a l’àrea de Barcelona la reconnexió començava per la subestació de Vic, a Lleida el dispositiu començava a activar-se per la de Llavorsí, per després “anar baixant així que Red Eléctrica ens anava donant accés”, van assenyalar les mateixes fonts. La cadena va acabar a la de Raimat entorn de les nou de la nit.

“L’aportació des de França va ser necessària per mantenir en servei les subestacions i arrancar les centrals”, van afegir. L’activació de les centrals hidroelèctriques, clau per a la recuperació d’un sistema energètic que al tancament d’aquesta edició continuava esperant la incorporació de les nuclears, va començar per les tres reversibles del Pirineu de Lleida: Sallente, a la Pallaresa; Moralets, a la Noguera Ribagorçana, i Montamara a la Noguera de Cardós. Entre les tres sumen una potència de 742 MWh (megawatts/hora), l’equivalent a tres quartes parts de qualsevol dels cossos nuclears actius a l’Estat espanyol.

A partir d’allà es va anar recuperant la resta del sistema hidràulic, que suma gairebé tres gigawatts de potència instal·lada a la demarcació.

“Es va fer de nord a sud per fer-ho amb un sistema de taca d’oli que anés incorporant de manera gradual i coordinada la producció i la demanda”, van anotar.

Paral·lelament, la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) va anar recuperant el funcionament dels embassaments amb grups electrògens, la qual cosa li va permetre mantenir els serveis de subministrament per a reg i per a proveïment de boca. També va restablir els sensors de cabals.