Espanya va importar de Veneçuela zero barrils de petroli a l’abril

El vincle energètic entre Espanya i Veneçuela passa un moment de màxima tensió. Per primera vegada en anys, Espanya va importar de Veneçuela zero barrils de petroli durant el mes d’abril, segons les últimes dades publicades per la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (Cores).

Aquesta xifra simbòlica reflecteix l’impacte de les restriccions imposades pels Estats Units a les petrolieres que operen al país sud-americà i marca un gir significatiu al mapa global de subministrament energètic per al mercat espanyol.

Aquest fenomen no és aïllat ni sobtat. La influència de les sancions nord-americanes ha anat debilitant progressivament les relacions comercials entre ambdós països, modificant el preu del petroli i reforçant la dependència de proveïdors alternatius com els Estats Units, Mèxic o el Brasil. La política internacional, una vegada més, es converteix en un factor decisiu per explicar els fluxos energètics.

Final de les importacions veneçolanes?

La desaparició del cru veneçolà de les estadístiques d’importació espanyoles té una arrel política clara. Encara que la prohibició formal per part de Washington entrava en vigor a finals de maig, a la pràctica el seu efecte es va avançar. Les empreses internacionals, incloent Repsol, van començar a cessar les seues operacions a Veneçuela setmanes abans, davant del temor de represàlies per part de l’Administració nord-americana.

Donald Trump havia fixat un ultimàtum perquè les petrolieres es retiressin del país sud-americà, al·legant la falta de garanties democràtiques en el règim de Nicolás Maduro. Aquesta mesura no només limitava noves inversions o contractes, sinó que afectava directament les exportacions en curs. El missatge era contundent: qualsevol companyia que continués operant a Veneçuela podria veure restringit el seu accés al mercat nord-americà.

Repsol i la pressió diplomàtica

Repsol, la principal petroliera espanyola, ha estat una de les més afectades per aquesta política. L’empresa venia mantenint una presència significativa a Veneçuela i s’havia beneficiat d’acords d’intercanvi de petroli per deute. Tanmateix, davant de l’amenaça de sancions, ha optat per negociar directament amb les autoritats nord-americanes a la recerca de solucions diplomàtiques.

Durant els últims dies d’abril, el director executiu de Repsol, Josu Jon Imaz, es va reunir amb el secretari d’Energia dels Estats Units, Chris Wright. L’objectiu era trobar fórmules legals per mantenir una mínima activitat a Veneçuela sense incomplir les noves directrius. Tot i així, el flux de barrils va ser nul aquell mes, la qual cosa confirma que el marge de maniobra és limitat sota les noves condicions.

Els Estats Units es consoliden com a principal proveïdor

Amb Veneçuela fora de l’equació, els Estats Units han reforçat el seu paper com el principal subministrador de petroli a Espanya. A l’abril, el país nord-americà va exportar 869 quilotones (kt) al nostre país, representant el 18,1% del total. Malgrat registrar un lleu descens interanual del 10,8%, continua liderant la llista de socis energètics.

Mèxic i el Brasil també mantenen una presència destacada en el proveïment espanyol. Mèxic va entregar 829 kt (17,3%), amb un notable increment respecte a l’any anterior. El Brasil, per la seua part, va aportar 828 kt, encara que amb una caiguda interanual del 15,6%. Aquestes xifres revelen un canvi de tendència que allunya a Espanya del tradicional petroli OPEP i l’atansa cada vegada més a productors no-alineats amb el càrtel.

Caiguda general de les importacions de cru a l’abril

Més enllà del cas veneçolà, l’abril va ser un mes de descens generalitzat en les importacions de petroli amb destinació a Espanya. El volum total va ser de 4.796 kt, el que suposa una caiguda del 23,8% respecte al mateix mes de l’any anterior. L’acumulat anual també mostra una baixada del 9,7%, i en termes d’any mòbil, la caiguda és de l’1,7%.

Les importacions procedents de països membres de l’OPEP van disminuir un 49,2% respecte a l'abril del 2024, representant a penes el 30,6% del total. Entre els pocs que van augmentar els seus enviaments figura Líbia, amb un creixement del 30%. Mentrestant, els països aliens a l’OPEP cobreixen ja el 69,4% del cru que arriba a Espanya, consolidant un nou equilibri geopolític en el subministrament.

Amèrica del Nord lidera el proveïment energètic

A nivell regional, Amèrica del Nord va ser la principal zona d’origen del petroli importat, amb un 39,6% del total. Això representa un augment del 18,1% en comparació amb el mateix mes de l’any passat. L’Àfrica, al contrari, va registrar una caiguda del 34,6% i va aportar el 27,6% del total. Amèrica Central i del Sud també va reduir les seues exportacions a Espanya en un 26,7%, situant-se en un 18,3% de quota.

Europa, Euràsia i l’Orient Mitjà van mostrar també descensos significatius, la qual cosa reforça la idea d’una transició cap a nous socis estratègics. El fet que Espanya hagi deixat d’importar petroli veneçolà encaixa dins d’aquesta lògica més àmplia, on la diversificació de proveïdors i les dinàmiques geopolítiques marquen el ritme de l’energia. Quin serà l’esdevenir del 2025? Encara avui tot és una incògnita.