Lleida aborda la cruïlla energètica després de l’apagada i amb demanda a la baixa

Experts i empresaris van coincidir ahir en la necessitat de facilitar la implantació de les renovables i van posar sobre la taula la dificultat de prescindir de l’energia nuclear després de la gran apagada, que va evidenciar la debilitat del sistema. Les jornades de SEGRE i la Fundació Horitzons 2050 va reunir a Lleida els protagonistes del debat energètic.

L’apagada del 28 d’abril va posar en evidència la debilitat del sistema energètic i la dificultat d’afrontar reptes com la descarbonització o l’impuls a les renovables (amb l’objectiu que generin el 100% el 2050) en un territori on la legislació dificulta la tramitació dels projectes. A més, va mostrar també segons l’opinió dels experts que el tancament de les nuclears a Catalunya és difícil si no es promouen fonts alternatives com la hidràulica a través de diversos projectes pendents de centrals reversibles al Pirineu. Aquestes van ser algunes de les principals opinions llançades ahir durant la jornada Energia, on, com, quan i quanta? organitzada per Grup SEGRE i la fundació Horitzons 2050.

L’enginyer Antoni Tahull va advertir que la situació actual suposa per a Lleida una oportunitat i una amenaça perquè, “si no fem les coses bé, Lleida pot convertir-se en lloc de pas de cables” procedents d’Aragó. Va afegir que des del zero energètic “Lleida té dos oportunitats a l’abast” i totes dos tenen a veure amb el desenvolupament de centrals hidroelèctriques reversibles, la més important la de Moralets.

El científic Antonio Turiel es va mostrar crític amb el sistema energètic espanyol i va dir que no només cal “avançar cap a la descarbonització”, sinó que també va apostar per desenvolupar les comunitats energètiques i “evitar el desaprofitament” energètic, que implica reduir el consum. De fet, va reflexionar que l’empenta a les renovables s’intenta “per a una demanda que cau” pel descens de la indústria.

En paral·lel, “no hi ha una implantació massiva de cotxes elèctrics i el capital internacional s’està retirant. Hi ha una desinversió”, alhora que la injecció que suposen els fons Next Generation iniciats després de la pandèmia està arribant a la fi. El secretari general per al Repte Demogràfic, Paco Bayo, va coincidir a focalitzar el debat: “Quanta energia necessitem i com la fem sostenible. Per a qui és aquest creixement energètic?”, es va preguntar. Els empresaris van destacar la recerca d’estalvi i eficiència com a principal incentiu per a la descarbonització.

n El secretari general per al Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica, Paco Boya, va obrir la jornada recordant l’experiència que el Pirineu de Lleida va viure a començaments del segle XX en el que va ser una “explotació del territori” per a la generació d’energia i va afegir que en l’actualitat “cal plantejar-se per a què volem generar energia i per a qui”. Boya va incidir també en el factor territorial de la generació i va assenyalar que, si bé el territori rural ha estat dècades “buit” i vist com a “anacrònic”, actualment “tornem a ser un element central en el debat polític, en part gràcies a l’energia”.

“El model del territori rural com a territori graner és qüestionable”

�Necessitem l’energia, però també boscos i plantacions de fruiters” en línia amb el principi d’autonomia alimentària, va assenyalar el secretari general, que va recuperar el concepte que ja va avançar en les jornades de repoblació celebrades a Sort a principis de mes: “Les ciutats han de començar a tenir una mentalitat de corresponsabilitat” entorn del vincle entre generació i consum energètic. El model del “territori graner” en el qual el rural és subsidiari de l’urbà i la ciutat genera el 75% de la contaminació és “qüestionable”, va assenyalar Boya.Va relatar també algunes de les mesures empreses per posar de relleu el territori rural, com per exemple els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) o el Campus Rural, que aquest any ha beneficiat 750 joves que durant tres mesos han desenvolupat pràctiques en municipis rurals: “El 96% tenien un grau de satisfacció alt.” El secretari va exposar el “repte de construir el país dels trenta minuts”, amb referència al temps òptim de distància màxima dels serveis “per cobrir necessitats vitals” i els usuaris. El ministeri, va remarcar, està treballant en una estratègia estructural en aquesta línia.