Els joves hauran de retardar la jubilació als 71 anys per cobrar una pensió digna

La incorporació al món laboral més tardana dels joves, amb una taxa d’ocupació entre els 16 i els 29 anys 15 punts percentuals inferior a la del 2007, farà que els que es jubilin el 2065 i que només hagin pogut cotitzar 30 anys hagin de compensar les seues menors cotitzacions demorant la jubilació fins als 71 anys, sis anys més del que farien avui els seus pares si volen mantenir el nivell de vida previ, segons un informe de la Fundació BBVA i Ivie.

D’aquesta manera, amb la legislació prevista actualment, per obtenir una taxa bruta de reemplaçament –que és la relació entre la primera pensió anual de jubilació que rebria una persona i el seu salari anual l’últim any de vida laboral– del 90% el 2065 (que equival a una taxa neta del 100%, la qual cosa significa mantenir el nivell de vida previ) amb una edat de jubilació de 65 anys seria necessari tenir quaranta o més anys cotitzats.

Per aconseguir la mateixa taxa de reemplaçament amb una carrera laboral de 35 anys s’haurà de demorar la jubilació fins als 68 anys, segons sosté aquest estudi.

La nova legislació en matèria de pensions provocarà que la taxa de reemplaçament s’ajusti lleugerament, entre un i dos punts, respecte a la que s’obtindria de mantenir la legislació aplicada el 2025.

En el cas dels joves que només hagin pogut cotitzar 30 anys, es passaria d’una taxa de reemplaçament del 77,1% actual a un 75,3%, per als que es jubilin el 2065.

Tanmateix, si s’aprovessin reformes addicionals per eliminar un possible excés de despesa en pensions, provocaria una reducció de la taxa de reemplaçament, que se situaria entre els deu i els vint punts sobre l’actual, en funció dels anys cotitzats.

Així, els joves que només haguessin pogut sumar 30 anys cotitzats tindrien dret a una pensió que seria d’una mica més de la meitat del seu últim salari, és a dir, una taxa de reemplaçament del 57,6%, davant del 77,1% de les persones que s’estan jubilant actualment amb aquell mateix nombre d’anys cotitzats.

En al·lusió a aquest informe, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va assegurar que les polítiques que està implementant el Govern central, en matèria de formació, ocupació i altres mesures com l’augment del salari mínim interprofessional (SMI), afavoreixen les perspectives de jubilació dels joves després de l’“enorme impacte” que va tenir la crisi financera en aquest col·lectiu.

La CTAC-UGT revela la realitat oculta dels autònoms a Lleida

La CTAC-Autònoms d’UGT va presentar ahir a Lleida l’Estudi qualitatiu sobre les necessitats no aparents dels professionals autònoms, un treball que aporta llum a la realitat emocional i laboral d’aquest col·lectiu. L’objectiu és clar: detectar carències, posar-les sobre la taula i incidir en les polítiques públiques per millorar les condicions de vida i treball dels autònoms.

A les comarques de Lleida, el pes dels autònoms és rellevant, amb gairebé 15.000 professionals només al Segrià i més de 8.900 a la ciutat de Lleida.El 80% dels participants van afirmar haver-se sentit sols en algun moment. D’altra banda, molts expressen que viuen amb incertesa, angoixa i culpa al no poder desconnectar de la feina ni els caps de setmana. L’autoexplotació, la por a l’administració pública o la falta de conciliació són elements que afloren amb força a l’estudi.