SEGRE

Ryanair lidera el rànquing de les 15 multes més altes imposades en la història per les autoritats de consum

L’aerolínia va rebre una sanció històrica de 107,78 milions d’euros el 2024 per cobrar recàrrecs il·legals per equipatge de mà

Imatge d’arxiu d’un avió.

Imatge d’arxiu d’un avió.Unsplash

Publicat per
segre

Creat:

Actualitzat:

L’aerolínia irlandesa Ryanair encapçala la llista de sancions històriques imposades per les autoritats de consum a Espanya amb una multa de 107,78 milions d’euros. Aquesta sanció, aplicada el novembre de 2024 pel Ministeri de Consum, forma part d’un conjunt de mesures contra diverses companyies aèries pel cobrament il·legal de recàrrecs per equipatge de mà i altres irregularitats. La informació apareix detallada al llibre ¿Por qué dejas que te roben? Edición 2.5 de Rubén Sánchez.

El rànquing de les 15 multes més abundants de la història revela que vuit van ser imposades per la Junta d’Andalusia, cinc pel Ministeri de Consum i dos per la Comunitat de Madrid. Totes aquestes sancions estan vinculades a denúncies presentades per l’organització de consumidors FACUA. El document evidencia com les autoritats espanyoles han intensificat la seua actuació contra pràctiques fraudulentes massives, encara que l’import de les multes continua sent molt inferior al benefici il·lícit obtingut per les empreses en molts casos.

Després de Ryanair, completen el podi de les sancions més importants Vueling amb 39,26 milions i EasyJet amb 29,09 milions d’euros, ambdues imposades també el 2024 pel mateix motiu del recàrrec il·legal per equipatge en cabina. La quarta posició l’ocupa Unicaja amb una multa de 3,15 milions d’euros aplicada el 2017 per les seues clàusules terra. Aquest expedient va considerar només els diners defraudats a poc més de 500 usuaris que van reclamar, ignorant desenes de milers d’afectats a Andalusia.

Les sancions més importants a empreses per fraus al consumidor

El llistat complet de les 15 multes més elevades mostra una notable diferència entre les cinc primeres posicions i la resta. Les cinc sancions del Ministeri de Consum el 2024 destaquen per la seua quantia significativament major, la qual cosa assenyala un canvi de tendència en la política sancionadora des que aquest organisme va assumir competències el 2022. Fins aleshores, les multes rarament superaven els 3 milions d’euros, fins i tot en casos de fraus massius que generaven beneficis il·lícits molt superiors.

Movistar apareix tres vegades en el rànquing: en cinquena posició amb una multa de 2,9 milions imposada per Madrid el 2007 per l’arrodoniment a l’alça en la facturació de trucades; en onzena posició amb 1,53 milions per la pujada de tarifes de Movistar Fusión després d’incomplir la seua promesa publicitària de mantenir-les "per sempre"; i en dotzena posició amb una altra sanció d’1,53 milions per imposar la facturació electrònica sense consentiment exprés i cobrar per rehabilitació de serveis suspesos.

Les entitats bancàries també tenen presència destacada en aquesta llista per les clàusules terra. A més d’Unicaja (4a posició), apareixen CaixaBank amb 2,4 milions (6a), Banco Mare Nostrum amb 1,58 milions (10a) i Caja Rural de Granada amb 1,17 milions (15a). En tots aquests casos, les sancions van incloure el comís de quantitats defraudades, però només als usuaris que havien presentat denúncies formals davant de les autoritats de consum.

El cas de les aerolínies i el recàrrec per equipatge de mà

Les cinc sancions més abundants imposades el 2024 pel Ministeri de Consum corresponen a aerolínies pel cobrament il·legal de recàrrecs per equipatge de mà. Aquest cas exemplifica com l’assumpció de competències sancionadores per part del ministeri ha permès aplicar multes més proporcionals al dany causat. A més de les ja esmentades Ryanair, Vueling i EasyJet, completen la llista Norwegian (9a posició) amb 1,61 milions i Volotea (14a) amb 1,19 milions d’euros.

El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, va firmar aquestes sancions després de determinar que les companyies estaven vulnerant els drets dels consumidors en cobrar per un servei que hauria d’estar inclòs en el preu bàsic del bitllet, segons la normativa europea. La pràctica afectava milions de passatgers que havien de pagar suplements per poder portar amb si una maleta de mà de dimensions estàndard en cabina.



Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking