Núria Jordi: «Falten referents femenins en el món de la tecnologia»

Núria Jordi, natural de la Pobla de Segur, és responsable d’enginyeria de solucions de ciberseguretat per al sud d’Europa a la multinacional Cisco, empresa en la qual fa gairebé 19 anys que treballa, i es troba entre les 100 dones catalanes referents del sector de la TIC, un rànquing que elabora l’Instituto Más Mujeres i que posa en relleu el talent femení en el sector tecnològic, que en moltes ocasions queda invisibilitzat. Què va ser el que la va animar a decantar-se per estudiar una carrera tècnica?

Des de petita m’agradaven molt les matemàtiques i tot el que estava relacionat amb la ciència, i un dia algú em va parlar de la carrera d’enginyeria de telecomunicacions i vaig decidir que era el que volia estudiar. Quan vaig acabar l’institut em vaig apuntar al batxillerat tècnic al meu poble natal, la Pobla de Segur, on, per cert, era l’única dona. També era de les poques que estudiava la carrera quan me’n vaig anar a fer-la a Barcelona.

Parla de la falta de presència femenina al llarg dels seus anys d’estudis. Què és el que falla perquè les dones no apostin més per enfocar-se professionalment cap a les carreres tècniques?

Crec que és una barreja de factors. D’una banda, és la falta de referents femenins al món de la tecnologia, que és molt estereotipat com “un món d’homes”. Per això són tan importants les campanyes com les que porta a terme l’Instituto Más Mujeres, que donen visibilitat al talent femení en aquest camp, que no és poc. I és que moltes vegades veure que una altra persona ho ha aconseguit t’inspira a tu a fer el pas que no t’atrevies, i això és molt positiu per a les joves. D’altra banda, caldria donar més visibilitat al ventall de possibilitats que ofereixen les carreres relacionades amb les TIC, perquè és molt ampli, i moltes vegades una opció que, a priori, no sembla gaire atractiva t’acaba oferint moltes possibilitats diferents.

Va trobar dificultats per accedir al seu càrrec actual? Creu que existeix un “sostre de vidre”?

En el meu cas m’han posat les coses molt fàcils, perquè així ho marca la filosofia de l’empresa. Vaig entrar a formar part de Cisco fa gairebé 19 anys gràcies a un programa per a acabats de graduar que es feia a Amsterdam. El lloc era d’enginyeria prevenda, és a dir, em dedicava a vendre les solucions, presentar-les, a tractar amb els clients, una cosa que sempre m’ha agradat, la barreja de la part tècnica i la comunicació. A partir d’allà vaig tornar a Catalunya i vaig anar escalant fins a aconseguir el lloc que tinc ara, i la veritat és que sempre m’han ajudat molt a anar escalant fins a la tasca que ocupo actualment, en què dirigeixo un equip, però perquè és part de l’essència de la companyia. En altres firmes les dinàmiques són diferents. Per exemple he estat en presentacions o reunions en què era l’única dona.

Si hagués d’aconsellar una jove que ha d’elegir ara què estudiar, per on l’orientaria?

És difícil. Al final cadascú ha d’escollir el que li agrada, perquè al cap i a la fi passem moltes hores treballant, i és important poder gaudir-ho. Però a una jove que està oberta a veure quines opcions té el món tecnològic jo l’animaria a preguntar els seus dubtes i inquietuds, no quedar-se només amb les idees preconcebudes del que és una carrera tècnica, perquè no és només estar davant un ordinador, té unes sortides molt àmplies, perquè la tecnologia és present en tot el nostre dia a dia. A més, el mercat laboral de les TIC es mou molt ràpid i fan falta cada vegada més professionals.

Quin paper juga la tecnologia en el futur sostenible del planeta?

Juga un paper clau i fonamental, perquè és present en pràcticament tot el que fem cada dia. Tot el tema de les Smart City, que poden ajudar amb la gestió de l’energia, l’aigua i els residus. També la domòtica, per fer habitatges més eficients o la robòtica per optimitzar processos industrials. Després està el gran potencial que ofereix la intel·ligència artificial, que encara s’ha d’explotar més.