Experts europeus aclareixen la causa de la gran apagada d’abril: es va deure a una "cascada de sobrevoltatge"
L’informe tècnic d’Entso-E descarta que les energies renovables fossin responsables de l’històric tall elèctric que va afectar tota la península ibèrica el 2024
Una botiga de Lleida sense llum el dia de la gran apagada.
La històrica apagada elèctrica que va deixar sense subministrament a Espanya i Portugal el 28 d’abril de 2024 es va deure a una cascada de sobrevoltatge iniciada al sud del país que es va propagar ràpidament per tota la península ibèrica, segons confirma l’informe tècnic publicat aquest divendres per la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat (Entso-E).
"El problema aquí no és que hi hagués renovables sinó que necessitem generació que tingui control de voltatge. La bona notícia és que es pot fer de la mateixa manera que en la generació clàssica", ha aclarit Damián Cortinas, president d’Entso-E, aclarint així els dubtes sobre la suposada responsabilitat de les fonts renovables en l’incident.
L’anàlisi, elaborada per un panell de 45 experts d’operadors i reguladors europeus, ha catalogat aquesta apagada com "un territori nou" dins dels fallos elèctrics coneguts fins ara. L’estudi preliminar detalla que en l’incident van influir diversos factors simultanis, incloent la desconnexió d’instal·lacions renovables, un increment brusc de la tensió i talls en les interconnexions amb països veïns.
Seqüència d’esdeveniments que van provocar l’apagada
El matí del 28 d’abril de 2024 es va caracteritzar per un augment progressiu de la generació renovable i un increment de les exportacions espanyoles d’electricitat, que van assolir els 5 GW. A partir de les 9:00 hores, la variabilitat de la tensió a Espanya va començar a augmentar, encara que no es van detectar oscil·lacions significatives fins a les 12:03, moment en què "el sistema es va col·locar sota estrès".
Durant els 30 minuts previs a l’apagada, els operadors van intentar estabilitzar el sistema reduint les exportacions cap a França i modificant configuracions tècniques, però aquestes accions, encara que van reduir les oscil·lacions, van augmentar paradoxalment la tensió en el sistema ibèric.
El punt crític es va produir a partir de les 12:32:00, quan es van desconnectar en cascada múltiples instal·lacions: primer 208 MW de generadors eòlics i solars distribuïts per Espanya, seguits d’un augment de 317 MW en la càrrega neta de les xarxes de distribució. En tot just 20 segons, es van perdre en total 2,5 GW de generació renovable sense que els sistemes de compensació poguessin actuar a temps.
Impacte i restauració del sistema
La pèrdua sobtada d’unitats que ajudaven a mantenir la tensió va provocar que aquesta augmentés ràpidament a tota la xarxa ibèrica. El sistema va perdre sincronia i, encara que es van activar automàticament els plans de defensa, no va ser possible evitar el col·lapse total. La connexió amb el Marroc es va tallar immediatament i les línies amb França es van obrir per protecció, aïllant completament la península.
La restauració completa del servei va ser un procés gradual: Portugal va aconseguir recuperar la seua xarxa de transport a les 00:22 del 29 d’abril, mentre que Espanya ho va fer al voltant de les 4:00 de la matinada.
El comissari europeu d’Energia, Dan Jørgensen, ha assenyalat que "el sistema energètic europeu s’enfronta a nous desafiaments" i ha anunciat que la Comissió Europea ja està treballant en una revisió del marc de seguretat energètica de la UE per prevenir incidents similars en el futur.
Entso-E ha avançat que publicarà una anàlisi més detallada de les causes arrel, juntament amb recomanacions específiques per evitar futurs incidents similars, en el primer trimestre de 2026.
