Lleida, la demarcació catalana amb millor distribució dels ingressos entre els seus habitants
L’índex de desigualtat al territori lleidatà es modera tres punts des del 2015
La diferència entre rendes s’ha reduït tres punts a Catalunya entre 2015 i 2023, segons l’Índex Gini de desigualtat en els ingressos que recull el darrer Atles de la renda de les llars de l’INE. L’índex, que indica la concentració de la riquesa en una escala del 0 al 100, ha baixat de 34,4 a 31,4 punts en vuit anys, amb Tarragona com a demarcació amb més descens i Lleida amb l'índex més baix. A Girona hi ha 57 municipis que superen l’índex català, gairebé el doble que la resta de demarcacions. En l’anàlisi de l’ACN per seccions censals s’observa com, de forma general, a les zones amb índexs més alts els salaris pesen menys en els ingressos domèstics, i s’eixampla la bretxa entre la renda mitjana i l’ingrés més representatiu de les llars.
El valor en el conjunt de Catalunya està per sota del de l’estat espanyol (32,1), però amb tot, Catalunya és la quarta comunitat amb més concentració de la riquesa. La primera de totes és la Comunitat de Madrid, que té un índex 35,1.
Per demarcacions, encapçala el rànquing de concentració d’ingressos la de Barcelona (31,5), seguida de Tarragona (30,9), Girona (30,6) i finalment, Lleida, que amb 30,3 punts és el territori català amb una millor distribució dels ingressos entre els habitants. Excepte Barcelona, la resta de demarcacions han rebaixat el seu Índex Gini en més de 3 punts entre 2015 i 2023, i Tarragona en concret, gairebé 4.
A escala municipal, el 2023, el rang de l’índex Gini oscil·la entre el 19,7 de Castellar de la Ribera (Solsonès), i el 44,2 de Das (Cerdanya), per bé que aquesta estadística no inclou municipis amb menys de 100 residents. Entre els municipis amb més desigualtat en els ingressos per unitat de consum només n’hi ha 4 a Catalunya amb un índex Gini superior a 40. Són el ja esmentat Das, Bolvir (també a la Cerdanya), Sant Mori (Alt Empordà) i la Riba (Alt Camp). A la Riba, a més, sorprèn com l’indicador ha augmentat de 15 punts des de l’any 2020, fins al 44,2 actual.
Pel que fa als municipis que superen l’indicador de referència català (31,4), en són 152, i estan molt repartits i de forma desigual per tot el territori, amb un pes destacat a Girona, on n’hi ha gairebé el doble (57) que a la resta de demarcacions: 34 a Barcelona, 32 a Lleida i 29 a Tarragona.
Pes dels salaris i renda mediana
Aquí, el pes dels salaris en el conjunt dels ingressos familiars és baix si es compara amb la mitjana. En concret, en seccions censals amb un índex Gini superior a 40 (gran concentració de la riquesa), no n’hi ha cap on els salaris representin més del 60% dels ingressos de les llars i, de mitjana, els sous són menys de la meitat dels seus ingressos (46,5%), si bé és cert que l’estadística no discrimina d’on procedeixen la resta dels ingressos (rendes del capital, activitats econòmiques, guanys patrimonials o prestacions).
Una altra manera d’aterrar aquests índexs de desigualtat més elevats en els ingressos de les llars és observant la diferència entre ingressos mitjans i medians de les llars, és a dir, la diferència entre la renda mitjana i la renda mediana, un valor més central i representatiu del que cobra més gent. En seccions amb índex Gini superior a 40, la diferència entre l’una i l’altra és, de mitjana, de 12.484 euros. En canvi, al conjunt de les 5.000 seccions censals de Catalunya, la diferència és cinc vegades més estreta: tan sols 2.490 euros.
