La inflació es modera a Lleida a l’octubre i els aliments repunten un 2,4% en un any

La inflació va trencar a l’octubre la tendència a l’alça que encadenava des del mes de maig passat a la província de Lleida i va caure cinc dècimes, fins a situar-se en el 2,4% en taxa interanual, segons l’índex de preus de consum (IPC) publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Així, la demarcació es converteix en la menys inflacionista de Catalunya i la cinquena a nivell Estala, només darrere de Múrcia (2,2%), Santa Cruz de Tenerife (2,2%), Càceres (2,3%) i Pontevedra (2,3%).

Entre els grups que van registrar una pujada més significativa dels preus es troben el que engloba l’habitatge, aigua, electricitat i altres combustibles, que s’han encarit un 7,5% l’últim any. En aquest grup destaca especialment el preu de l’electricitat, que s’ha anotat un increment de l’11,1%, i el dels subministraments de l’aigua (+9,1%). Al contrari, van contribuir a tirar a la baixa els preus de la roba i el calçat, que són un 1,2% més barats que l’octubre del 2024. Quant als aliments, omplir la cistella de la compra és ara a la província de Lleida un 2,4% més car que un any enrere, amb els ous com els productes que un increment més alt han experimentat (vegeu el desglossament).

En el conjunt de Catalunya, l’IPC es va mantenir en el 2,6% a l’octubre respecte a un any abans, la mateixa xifra que durant el mes de setembre, amb els grups de l’habitatge (+5,5%), begudes alcohòliques i tabac (+3,6%), altres (+3,6%), hotels, cafès i restaurants (+3,5%), ensenyament (+2,8%) i aliments (+2,3%) com els productes que més es van encarir.

Malgrat això, la taxa catalana es va situar per sota de la mitjana d’Espanya, on la inflació va repuntar fins al 3,1%, una dècima més que en el mes anterior, i la taxa més alta des del juny del 2024. Entre les comunitats més inflacionistes es van situar les illes Balears (3,6%), Madrid (3,6%) i el País Valencià (3,5%), mentre que Múrcia (2,2%), les Canàries (2,5%) i Catalunya va ser on menys van pujar els preus.

Quant a la inflació subjacent, aquella que no inclou ni l’energia ni els aliments frescos, va tenir uns preus més volàtils i es va situar en el 2,5%, una dècima més que en el mes anterior i la seua taxa més elevada des del desembre del 2024.

Davant d’aquest repunt, els sindicats van reclamar l’impuls de polítiques públiques que frenin la carestia de l’habitatge i una aposta decidida per les energies renovables. Pimec, per la seua part, va alertar que la “divergència” de preus amb Europa llasta la competitivitat de les empreses d’Espanya.

Al contrari, l’oli d’oliva va ser el producte que més va reduir el preu, un 41,6% l’últim any, encara que des del gener del 2021 acumula un augment del 53,7%. També el sucre (-13,5%).

Si la comparació de preus es fa amb el mes de setembre, el que més ha pujat és la fruita fresca (+12%), seguida dels ous, la carn de boví (+2,6%) i els olis i greixos (+2,1%), mentre que només s’han abaratit els llegums i hortalisses fresques (-0,3%).

Els ous, el producte que més s’encareix, un 22,5% l’últim any

El preu de l’ou va pujar el 22,5% a l’octubre respecte al mateix mes de 2024 i 5,1% en només un mes, coincidint amb la crisi de la grip aviària, per la qual cosa ha tornat a ser l’aliment bàsic que més s’ha encarit, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’Índex de Preus de Consum (IPC) reflexa que els preus dels aliments i begudes no alcohòliques han augmentat el 2,4% anual a l’octubre, la mateixa taxa que al setembre, i han crescut l’1,4% respecte al mes anterior. Entre els aliments el preu dels quals ha pujat per sobre dels dos dígits es troben també la carn de boví (+17,8% anual) i el cafè i el cacau i les infusions (+16,2%).

Les pensions pujaran entorn d’un 2,7% el 2026, segons Funcas

Funcas ha revisat a l’alça les seues previsions d’IPC per les pressions inflacionistes, fins una taxa del 2,8% al desembre, dos dècimes més que en l’anterior estimació, i ha situat la mitjana d’inflació del període desembre 2024-novembre 2025, utilitzada per a l’actualització de les pensions contributives, en l’entorn del 2,7%. Per a Funcas, el fet que els preus repuntessin a l’octubre un 0,7% en el mes i un 3,1% interanual, fins al seu nivell més alt des del juny de l’any passat, constata “una generalització de les pressions inflacionistes, que semblen realimentar-se des de la primavera”. De cara al 2026, Funcas espera una taxa mitjana anual del 2,4%.

El salari mitjà va pujar un 5% el 2024, fins als 2.385 euros

El salari mitjà mensual, en termes bruts, va pujar un 5% el 2024, fins als 2.385,6 euros, la seua xifra més alta des que va començar la sèrie el 2006, segons el decil de salaris que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El quaranta per cent dels assalariats (7,3 milions de treballadors) van guanyar entre 1.582,2 i 2.659,8 euros bruts al mes el 2024, mentre que el 30% (5,5 milions d’assalariats) va obtenir remuneracions per sobre dels 2.659,8 euros mensuals i el trenta per cent restant (5,5 milions d’assalariats) va cobrar un sou inferior a 1.582,2 euros al mes. Dins d’aquests, 1,84 milions d’assalariats, un 10%, van percebre menys d’1.068,9 euros al mes.