La junta del Canal d'Urgell nega que la modernització sigui un "caprici polític", sinó una "necessitat tècnica"

La junta de govern del Canal d'Urgell ha emès un comunicat aquest dilluns on defensa que la modernització és una necessitat tècnica i de futur, no pas un "caprici polític" com s'ha suggerit. Segons l'organisme, fa dècades que les administracions, entitats agràries i institucions científiques adverteixen que sense aquesta transformació, el canal perdrà capacitat de reg, competitivitat i capacitat per afrontar períodes de sequera.

El comunicat arriba després que més del 70% dels regants de les terres que abasta aquest canal hagin votat “no” a la modernització. La comunitat també lamenta determinades “afirmacions greus” que s’han fet contra el president Amadeu Ros i la junta i neguen rotundament que treballin per “interessos particulars”.

Des de la junta de govern del canal neguen rotundament haver “cuinat” el projecte de modernització d'esquena als regants i asseguren que des del 2021 han celebrat més de 130 reunions informatives, assemblees i sessions tècniques. En aquest sentit, afegeixen que les col·lectivitats han tingut accés permanent als estudis hidràulics, econòmics i de viabilitat i el projecte s’ha adaptat en diverses ocasions a partir de les aportacions dels mateixos regants.

D’altra banda, recorden que els integrants de la junta són regants “com qualsevol altre”, la majoria amb explotacions familiars, i tenen l’obligació estatutària de vetllar pel conjunt del sistema, no per interessos individuals o de comarca. A més, recalquen que el president Amadeu Ros, en cap cas actua i decideix en solitari, sinó que les decisions, “sempre consensuades”, es prenen entre tots els integrants de la Junta de Govern i en tot cas, el vot del president serveix per desempatar, si es dona el cas.

Des de la comunitat consideren que alguns discursos contraris al projecte proposat per la junta han fet incís en el cost per als regants, però han omès dades essencials com que el preu seria inferior al d’altres modernitzacions recents a Catalunya i l’Estat; el finançament a 30 anys situa el cost en 120 euros per hectàrea i any, similar o inferior a altres serveis agraris bàsics; i les noves mesures sol·licitades al Govern – ampliació d’ajuts, suport als no professionals, gratuïtat de portar l’aigua a peu de finca.

També diuen que és “fals” que la junta hagi intentat “forçar” o “dirigir” el resultat de les votacions a les col·lectivitats, ja que cadascuna ha convocat lliurement la seva assemblea i “no s’ha coaccionat cap cens, ni s’ha manipulat cap recompte”.

Finalment, volen desmentir els “rumors persistents” que el projecte comportarà perdre governança, transferir els excedents cap a Barcelona o fins i tot fusionar-se amb el Segarra-Garrigues.