Lleida és la província catalana amb un menor creixement del seu PIB

El producte interior brut (PIB) de la demarcació de Lleida ha crescut un 117,57% les últimes dos dècades, arribant el 2023 als 15.081 milions d’euros, segons es desprèn del balanç de comptabilitat regional publicat recentment per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Malgrat aquest avanç, és la província catalana que registra un menor creixement acumulat, per sota de les taxes registrades a Barcelona (+126,3%), Tarragona (+142,8%) i Girona (+167,8%) que han experimentat expansions més dinàmiques impulsades per sectors com els serveis, la indústria i la construcció.

L’economista lleidatà Ramon Morell assenyala que factors estructurals com ara una base econòmica més vinculada al sector primari, amb la menor concentració industrial, a excepció de l’agroalimentari, han limitat el ritme d’expansió a Lleida en comparació amb la resta de zones de Catalunya, que compten amb una indústria més potent.

D’altra banda, Morell destaca la tercialització que està patint l’economia de la demarcació, en què el sector dels serveis –comerç, transport, hostaleria, sanitat, educació, serveis professionals, logística, activitats tecnològiques, etc.– no para de guanyar pes, passant de suposar un 56% del PIB total el 2000 a ser un 65% el 2023, molt per sobre del 16% que aporta la indústria o el 5,6% que genera la construcció.

Així mateix, la demarcació de Lleida aporta el 5,32 per cent del PIB total de Catalunya. Això posa sobre la taula els reptes als quals s’enfronta l’economia lleidatana, que ha d’apostar per la diversificació del teixit productiu, especialment en sectors de més valor afegit, amb l’objectiu de reduir la bretxa territorial i fomentar un desenvolupament econòmic més equilibrat.

Lleida també es troba a la cua en creació d’ocupació, sent la demarcació que registra un menor increment del nombre d’assalariats en aquests últims vint anys, del 23,1%. Per a Morell, Lleida ofereix un mercat laboral amb oportunitats limitades i sous baixos, la qual cosa també provoca que les cotitzacions siguin baixes i hi hagi menors pensions.

Majors de 55 anys pateixen per primer cop més atur que la resta

Les persones majors de 55 anys, que històricament han registrat els menors nivells d’atur, compten per primera vegada amb una taxa d’atur 0,4 punts superior a la de la franja d’actius entre 25 i 54 anys, d’acord amb un estudi de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques. Aquesta diferència favorable a la gent gran s’ha anat invertint des del 2023 i suposa en la mitjana dels tres primers trimestres del 2025 una taxa d’atur del 9,8%.

L’empitjorament relatiu en l’ocupació experimentada per les persones grans al llarg de les últimes dècades amaga grans diferències entre els que han aconseguit mantenir-se en actiu durant tota la seua vida laboral i els que han hagut de buscar feina més enllà dels 55. La precarietat laboral que pateixen els més grans de 55 que s’han vist forçats a anar a l’atur és més elevada i les possibilitats de tornar a treballar, i les condicions dels llocs als quals aconsegueixen accedir són també pitjors que les dels joves. En un context d’envelliment demogràfic, augment de la despesa en pensions i demanda creixent de capital humà, l’estudi destaca la necessitat de treballar en mesures per millorar l’ocupació i la formació d’aquest col·lectiu.