Gimber, Elietsy i Natalia, delineant i operàries: «Lleida m’agrada bastant com a ciutat, és molt tranquil·la»

L’empresa lleidatana PMP, especialitzada en cases prefabricades, és una de les companyies que més ha apostat per la integració dels treballadors immigrants. “Tenim migrants en gairebé tots els àmbits. Són una part molt important per a nosaltres, sense ells no podríem cobrir bona part dels nostres compromisos”, afirma la seua fundadora, Montse Pujol. 

Gimber Laucho va marxar de Veneçuela juntament amb la seua família quan tenia 17 anys a causa de la difícil situació al país. Després de passar sis mesos a Madrid, el seu pare va trobar feina a Lleida. “Així no podíem seguir”, explica el Gimber. Baixos ingressos, poca seguretat i universitats cares van ser alguns dels motius pels quals van abandonar Veneçuela, on els treballs estables dels seus pares no eren suficient. Gimber va haver d’estudiar mentre treballava i finalment va acabar a PMP, on exerceix com a perfilador. “Lleida m’agrada bastant, és molt tranquil·la”, reconeix Gimber, que destaca que no té motius per anar-se’n. 

També va arribar fa sis anys des de Venezuela Elietsy Brito, operària a la planta d’PMP de les Borges Blanques. Al seu país va tenir feines d’allò més variades: encarregada d’una distribuïdora, recepcionista o mainadera, fins que després d’un pas per València va arribar a les Borges, on va treballar un any a la fruita per arribar a PMP. “M’agrada la seua gent i la seua cultura”, assegura. Sobre l’actual situació a Veneçuela, tant Gimber com Elietsy celebren els esdeveniments però mantenen prudència respecte al futur. 

Natalia Sallorenzo, també operària a la planta de les Borges d’PMP, va arribar des de Xile fa 22 anys, després que el seu marit trobés feina. A Xile va exercir principalment com a secretària, i quan va arribar va trobar feina en un supermercat a Mollerussa. Després de nou anys, es va traslladar a les Borges i va acabar a PMP, empresa en què fa tasques relacionades amb el cablatge i el pladur. “Tinc 52 anys i no crec que hi hagi més moviment en la meua vida”, assegura la Natalia, que destaca que la vida en els dos països s’assembla bastant.