La cabanya de boví de carn creix un 6,9% el 2025 en ple repunt de preus i costos

La cabanya de boví de carn de les comarques de Lleida ha experimentat l’últim any un creixement respecte a exercicis passats. Així, amb dades de l’Observatori Agroalimentari del departament d’Agricultura, el 2025 hi havia un total de 292.224 caps de bestiar dedicats a la producció de carn, ja siguin de reproducció o d’engreix. Aquests animals representen un 6,9% més respecte al balanç del 2024, del 7,8 per cent respecte al 2023 i de fins un 24,8 per cent si comparem les dades amb les del 2014.

Sumant els caps de bestiar de producció de carn de boví amb les d’aptitud lletera, el 2025 a la província de Lleida hi havia 334.842 caps, un 6,12 per cent més respecte al 2024, a causa que la cabanya lletera pràcticament està igual (+0,8 per cent), en un context de menor rendibilitat respecte a les dedicades a la proteïna animal.

Quant a la distribució, el 2025 aquests 292.224 animals d’aptitud càrnia es distribueixen en un total de 2.165 granges, predominant les explotacions d’entre 101 i 500 animals, segons les dades d’Agricultura. Del total de granges, 989 es dedicaven a l’engreix de vedells en cicle tancat (naixement, cria, recria i engreix final); 630 de dedicades exclusivament a la reproducció i 505 d’engreix de cicle obert, en les quals aquestes explotacions d’engreix no reben animals exclusivament de la seua pròpia producció.

Pel que fa al sistema productiu, predomina l’intensiu, amb 1.507 granges, o el que és el mateix, el 69,61% del total. El segueixen les explotacions de sistema extensiu, amb 387 (17,88%) i les semiextensives, amb 271 (12,52%). Així mateix, el 81,76 per cent de les granges treballen sota un contracte d’integració (1.770) i la resta, 395, no (18,24%).

L’increment de la cabanya de boví es produeix en un moment en què el sector passa un moment de preus elevats, però també de costos a l’alça.

En l’àmbit del mercat, el president de JARC, Joan Carles Massot, explica que les cotitzacions elevades per la falta d’animals en el conjunt del mercat. Però alerta, alhora, que els ramaders s’estan enfrontant a una producció cada vegada més cara.

Assegura que avui paguen els animals per a engreix lactants a preus que doblen els que es registraven fa vuit mesos. L’encariment, afegeix, és encara superior en el cas dels pasters. Aquests animals sortiran al mercat de la carn en tot just tres o quatre mesos, de manera que o s’incrementen les cotitzacions quan arriben a escorxador o els grangers patiran una retallada molt important dels marges de les seues explotacions. L’encariment d’aquests animals es relaciona en gran manera amb les restriccions de moviments del bestiar imposades per França pels casos de dermatosi nodular contagiosa (DNC) que tenen al seu territori.

Els mesos de gener i febrer són tradicionalment fluixos quant al consum de vedella, la qual cosa explica l’estabilitat de preus que es viu al mercat en origen, encara que Massot apunta que s’entreveuen possibles repunts a curt termini.