Elisa Carbonell, consellera delegada d'ICEX: «Diversificar mercats és guanyar resiliència davant de les crisis»

La consellera delegada d’Icex, Elisa Carbonell, analitza en aquesta entrevista a SEGRE la situació del comerç internacional i explica que la província de Lleida compta amb 900 empreses que exporten regularment. Destaca les possibilitats d’alguns mercats en els quals hi ha un marge de creixement, en especial per a productes de qualitat. Cita el cas del Japó, però també del Canadà, que busca reduir la seua dependència dels Estats Units. Sobre l’acord UE-Mercosur, defensa les oportunitats que obre per a l’oli i el vi.

Una de les principals funcions d’Icex és promoure la internacionalització de l’economia espanyola, una cosa que sembla bastant complexa atesa la situació actual. Quines recomanacions donaria a les empreses de Lleida per continuar sent competitives en aquest context tan canviant?

Lleida compta amb gairebé 900 empreses exportadores regulars, la qual cosa demostra una gran resiliència. Els principals reptes passen per diversificar mercats més enllà d’Europa, ja que com més gran és la diversificació, més gran és la capacitat de resistència davant de crisis puntuals. A més, és fonamental continuar invertint en intangibles: formació, innovació, marca i finançament orientat a millorar la competitivitat sense dependre únicament del preu.

Quins mercats considera especialment interessants per a les empreses lleidatanes?

Hi ha mercats amb un gran potencial que encara no s’està aprofitant del tot, com és el cas del Canadà, que busca diversificar les seues relacions comercials més enllà dels Estats Units. També destaquen el Japó i Austràlia, mercats que valoren molt la qualitat i la sofisticació. Per descomptat, la Unió Europea continua sent un valor segur, encara que amb una competència elevada.

A Lleida hi ha una gran preocupació per l’acord entre la Unió Europea i Mercosur, especialment en el sector agroalimentari, per la competència deslleial que pot suposar. Pot aquest perjudicar el camp o, com defensa el Govern central, obre noves oportunitats?

Entenc perfectament la preocupació del sector, però des del punt de vista del comerç internacional l’acord amb Mercosur pot ser molt beneficiós. Elimina aranzels al 95% dels productes europeus i facilita l’accés a un mercat enorme, especialment en un context internacional molt complex, amb tensions comercials i aranzels en mercats clau com els Estats Units. A més, es tracta de mercats on no sempre es produeixen els mateixos productes que aquí, la qual cosa obre oportunitats clares per a sectors com l’oli d’oliva o el vi.

El sector porcí és un exemple d’internacionalització, però ara està patint per l’arribada de la pesta porcina africana. Com s’ha de gestionar, aquesta situació?

La gestió ha estat molt eficaç, amb una resposta ràpida i una gran coordinació entre administracions. És cert que alguns mercats es van tancar per raons preventives, però també es va actuar amb agilitat per reorientar les exportacions cap a altres destinacions. La regionalització ha estat clau, especialment l’acord firmat amb la Xina, que demostra la confiança en els sistemes de control espanyols i que pot servir de referència per negociar amb altres països.

S’ha notat una evolució del perfil de l’exportador a Lleida?

L’alimentació continua sent el principal motor exportador, però els últims anys han guanyat pes les semimanufactures, els béns d’equipament i sectors industrials. Si s’avança en la reindustrialització del territori, és probable que les exportacions industrials tinguin cada vegada més protagonisme, encara que és un procés que requereix temps i inversions.

Quins sectors estan despertant més interès en l’exterior actualment?

Espanya és líder mundial en infraestructures, especialment en transport, energia i aigua, sectors que generen molt interès en països com el Japó o el Canadà. També està creixent amb força l’exportació de serveis no turístics –enginyeria, arquitectura, serveis jurídics– i l’ecosistema tecnològic, amb especial protagonisme d’àmbits com foodtech, agritech, fintech i biotecnologia, un sector molt potent en el cas de Catalunya, per exemple.

Des d’Icex, com es dona suport a les empreses en el seu procés d’internacionalització?

Organitzem una mitjana de tres activitats diàries a tot el món per promocionar sectors molt diversos. Comptem amb més de 100 oficines econòmiques i comercials a l’exterior i el 2024 es va donar servei a més de 20.000 empreses.

Per acabar, quin consell donaria a una empresa de Lleida que vol començar a exportar?

La internacionalització és una inversió, no només econòmica, sinó també en temps i recursos humans. Ha de ser una decisió ben informada i adaptada al moment de l’empresa. La meua recomanació és anar acompanyat: recolzar-se en cambres de comerç, Acció i Icex per planificar bé el procés, triar mercats adequats i comptar amb assessorament en finançament. Diversificar no és només créixer en facturació, sinó fer l’empresa més resilient i preparada per afrontar futures crisis.