Compte enrere per donar ‘papers’ als 7.500 estrangers que ja treballen sense a Lleida

Les administracions, els agents socials i les entitats del tercer sector comencen a coordinar- se per facilitar als migrants residents a Lleida els tràmits del procés extraordinari de regularització que, segons les estimacions de què disposen, hauria de concloure amb l’expedició de permisos de residència i treball als 7.500 estrangers, aproximadament, que s’ocupen a Lleida en l’economia submergida, sense requisits formals ni garanties socials. 

D’on surt aquesta xifra? D’aplicar a Lleida la taxa d’ocupació submergida de Catalunya, on l’EPA (Enquesta de Població Activa) de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) detecta un volum mitjà de 794.700 treballadors estrangers, amb una forquilla de 782.000 a 803.600, però només 684.328 d’ells estan inscrits a la Seguretat Social. Aquest desquadrament del 16% aplicat a la mitjana de 46.683 treballadors amb què compta la Seguretat Social apunta a l’existència a Lleida d’una borsa de 7.469 ocupats sense papers i, en conseqüència, sense cotitzacions que donin accés a l’atur o la jubilació, entre altres minves de drets. “Estem parlant d’unes proporcions similars. Aquesta seria la dada. La proporció és equivalent”, va assenyalar David Moya, director general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la conselleria de Drets Socials i Inclusió. El gruix d’aquests treballadors sense papers s’ocupen en el sector de les cures i el servei domèstic, el pes del qual en la força laboral d’aquest àmbit assoleix el 45% a Lleida. 

“És gent que porta temps al país, i aquest és el motiu pel qual s’impulsa la regularització. A la gent que comparteix el territori no només l’hem d’equiparar en obligacions sinó que també han de poder compartir els drets”, va assenyalar en aquest sentit el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín. “Si [les administracions i agents socials] ens coordinem, podrem resoldre problemes de gent que està a Lleida. I ells podran tenir una vida decent a casa nostra, que és l’objectiu de regularització”, va anotar, per la seua part, Gina Pol, secretària d’Igualtat de Drets i No-discriminació

El Govern central recupera la sanitat universal vetada per Rajoy

El Govern central ha regulat amb un reial decret el procediment per reconèixer el dret a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària amb càrrec a fons públics de persones estrangeres sense residència legal a Espanya. La mesura reverteix el veto que va establir l’abril del 2012 el primer Govern de Mariano Rajoy, que va deixar sense assistència sanitària (sobre el paper) tot resident que no fos assalariat, autònom, pensionista, aturat o subsidiat. El dret es reconeixerà amb una declaració responsable en la qual el sol·licitant ha d’exposar que no compta amb una altra cobertura sanitària, i la residència podrà acreditar- se amb l’empadronament o, en el seu defecte, amb certificats d’escolarització, factures de subministraments o informes de serveis socials. La sol·licitud activarà un document provisional que donarà accés a l’assistència sanitària. El termini màxim per resoldre l’expedient serà de tres mesos.