Més de 7.600 treballadors lleidatans a temps parcial estan “infrautilitzats” i volen treballar més hores

La província de Lleida registra una taxa de força de treball infrautilitzada de l’11,2% sobre una població activa ampliada de 244.802 persones, el seu valor més baix en els últims divuit anys, excloent únicament el 7,6% observat el 2007, abans de l’esclat de la crisi financera, segons reflecteixen les últimes dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat referents al 2025. En concret, la demarcació comptava l’any passat amb 27.522 persones, amb una capacitat laboral que no estava sent aprofitada plenament per l’economia, la qual cosa reflecteix que malgrat que el mercat laboral ha experimentat en els últims anys una evolució positiva, encara hi ha una part dels actius que es continua enfrontant a dificultats per accedir a una feina suficient o estable. Això no només inclou els aturats, sinó també aquells que treballen menys hores de les que desitjarien, els qui volen treballar però no busquen feina perquè s’han desanimat i aquells que malgrat buscar-ne no poden incorporar-se de manera immediata a un lloc de treball.

A més dels aturats, que és el col·lectiu més nombrós, superant els 12.000, el principal component de la infrautilització laboral a Lleida el formen els treballadors que es veuen forçats a treballar de manera parcial. Aquest grup el formen les 7.648 persones, una quarta part del total d’aquesta massa laboral infrautilitzada. Són persones que figuren com a ocupades en les estadístiques, però que tenen uns ingressos o jornades que no cobreixen les seues necessitats o expectatives laborals. Segons les dades del ministeri de Treball, la província comptava al tancament del 2025 amb 28.600 persones amb jornades inferiors a les 40 hores setmanals, ja fossin indefinits o de manera temporal, per la qual cosa gairebé el 27 per cent buscava un increment de la seua jornada.

Els col·lectius que es veuen més afectats per aquests llocs de treball a jornada reduïda forçosa són els joves, les dones i els estrangers, així com aquells que compten amb un nivell formatiu més baix, els més afectats per la precarietat laboral. I és que la subocupació pot tenir efectes significatius sobre el poder adquisitiu de les llars, especialment en l’actual context d’increment dels costos de la vida.

A Lleida, sectors com l’agricultura, els serveis i activitats vinculades al comerç i l’hostaleria, presenten tradicionalment una incidència de contractes temporals més elevada o jornades reduïdes, factors que poden contribuir a mantenir nivells rellevants de subocupació.

La taxa lleidatana es troba més de tres punts percentuals per sota de les del conjunt de Catalunya, que se situa en el 14,4 per cent, sumant més de 631.000 persones en situació d’infrautilització laboral. Del total, 357.000 es troben en situació d’atur, i 149.100 més són persones a qui els agradaria ampliar les seues hores de feina.

Aquestes dades resulten especialment cridaneres en un context en el qual nombrosos sectors econòmics alerten de dificultats per cobrir vacants. Els experts apunten a diversos factors que expliquen aquesta situació, entre els quals el desajust entre la formació disponible i les competències demandades.