A la final patint

El Barça va patir per classificar-se per a la final de la Copa del Rei per quarta vegada consecutiva després de l’empat davant l’Atlètic de Madrid (1-1), en un partit que ho va tenir tot, amb tres expulsions, un penal fallat pels matalassers i emoció fins al final, amb els de Simeone bolcats davant d’un conjunt blaugrana demanant l’hora.

De sortida, el Barça va desmentir el seu entrenador i no va sortir a guanyar, malgrat que Luis Enrique en la vigília va anunciar que el seu equip no sap jugar a una altra cosa. Els blaugranes van esperar i van convidar l’Atlètic a atacar, van jugar a especular, amb el temps i amb els nervis d’un rival que va sortir amb tot perquè necessitava dos gols per capgirar l’eliminatòria. Però en l’ADN dels blaugranes aquest registre amarrategui no existeix. Al seu llibre d’estil no figura la possibilitat de regalar minuts i metres al rival i l’Atlètic va jugar com no s’ho esperava.

L’holandès va firmar la millor actuació des que és blaugrana i va salvar l’equip en diverses accions

Patia el Barça i sorprenien els matalassers. Sense la pilota, els blaugranes no són res i menys quan d’entrada Busquets i Iniesta es van quedar a la banqueta. El mig blaugrana no existia, André Gomes patia de quatre i Rakitic i Denis Suárez es van atipar de perseguir ombres. La primera ocasió va ser del Barça, en una acció en llarg de Cillessen, i una combinació d’Arda Turan amb Luis Suárez (min.5). Però a partir d’aquell moment, totes les ocasions van ser per als de Simeone i el porter holandès, el més destacat del seu equip.

Un córner a favor es va convertir en un contraatac de Carrasco, que no va encertar després de retallar Sergi Roberto (min.6). Més tard Koke va posar primer una pilota al cap de Savic en una jugada a pilota aturada (min.11) i tot seguit va rematar davant de Cillessen al 16, mentre que Godin i Filipe Luis tenien la seua oportunitat abans dels primers 20 minuts. A partir de la mitja hora, les tornes van canviar. A l’equip madrileny li va començar a faltar l’aire. El Barça tenia més la pilota i va començar a jugar en camp contrari, just el pla que havia ideat Luis Enrique.

I a partir d’aquí tot va canviar. Va entrar més en joc Messi i quan això ocorre, en el partit passen coses, com així va ser. Al tall del descans, André Gomes va combinar amb Leo i aquest ho va fer gairebé tot, una acció entre dos o tres rivals, una finta, un rematada seca, un refús de Moyá i l’oportunisme de Suárez per batre el porter atlètic en la segona rematada del Barça en 45 minuts (1-0, min.43). Tot el bo que havia apuntat l’Atlètic havia quedat en un intent.

Les males notícies van continuar per als matalassers amb la lesió de Godín en els primers minuts del segon temps. El gol li va pesar a l’Atlètic, el Barça ja dominava la situació sense aclaparaments fins que un error de càlcul va tornar a equilibrar la situació. Quan es preparava el canvi d’Aleix Vidal per Sergi Roberto, que havia vist una de groga en el primer temps, el lateral de Reus va veure la segona targeta i va ser expulsat al minut 57.

Griezman, dos minuts després, va marcar l’empat, però va ser mal anul·lat per fora de joc. Va olorar la sang Simeone i va posar Gameiro per Torres. Va reaccionar Luis Enrique i va treure del camp Denis Suárez i va reforçar el seu equip amb Javier Mascherano a falta de mitja hora per al final. Però la sort del Barça és que Carrasco va ser expulsat al 69. El partit va ser un deu per a deu, va entrar Busquets per Arda i després Iniesta per Rakitic. El punt d’inflexió es va poder produir quan a deu minuts del final, Gil Manzano va assenyalar penal en una acció de Piqué sobre Gameiro molt protestada pels locals. El gal va llançar i va fallar, però es va refer en el minut 83 quan va marcar l’1-1 després d’una gran assistència de Griezmann. Es va bolcar l’equip blanc-i-vermell i va poder forçar la pròrroga. Mentrestant, Luis Suárez va veure la segona groga en una acció polèmica i el Barça es va quedar amb nou i cinc minuts per jugar.

Ho van buscar els matalassers de totes les maneres, especialment penjant pilotes a l’àrea de Cillessen, però es van quedar a mitges i el Barça, el rei de Copes, es va classificar per a una nova final, la setena en les últimes nou temporades.

L’entrenador del Barcelona, Luis Enrique Martínez, va admetre que el seu equip no va jugar bé, encara que va defensar que és mereixedor de disputar la final. “El resultat potser és enganyós. L’Atlètic sempre és perillós. La fortuna ha estat avui del nostre costat i encara que durant aquests 90 minuts potser no hàgim merescut aquest resultat, en el global de l’eliminatòria i en la resta de la competició, mereixem sens dubte jugar la final.”

Va admetre que per fer una anàlisi del partit no “em queda una altra que fer-la tranquil·lament a casa meua perquè han passat moltes coses” i va assenyalar que “després de l’expulsió de Sergi Roberto ens han entrat les pors. En la primera part no ens hem assemblat a l’equip que solem ser i que ha conquerit la final. En els últims minuts han passat moltes coses i tal com estàvem hauria estat perillós anar a la pròrroga”, va reconèixer el tècnic.

Va insistir que ho va passar malament “en totes les fases” del partit però va valorar que no calia mirar “els arbres, si no el bosc”, en què “hi ha Hèrcules, Athletic, Reial Societat i Atlètic de Madrid. Sens dubte estem a la final per mèrits propis” i va recordar que l’equip s’enfronta també a “un calendari atroç”.

Va lamentar que Sergi Roberto i Luis Suárez es perdin la final i es va mostrar partidari de recórrer les targetes de l’uruguaià, encara que va recordar que “tirant d’antecedents ja es veu el que sol passar amb els recursos”.