TENIS WIMBLEDON
Muguruza, a la final
Garbiñe esclafa l’eslovaca Magdalena Rybarikova per 6-1 i 6-1 en 64 minuts i lluitarà pel títol per segona vegada || Venus Williams serà la seua rival
Muguruza no va tenir rival i es va plantar a la gran final pràcticament sense despentinar-se.
La tenista hispanoveneçolana Garbiñe Muguruza jugarà la tercera final de la seua carrera d’un Grand Slam a l’imposar-se ahir en la semifinal del torneig de Wimbledon, tercer de l’any, a l’eslovaca Magdalena Rybarikova per un inapel·lable 6-1 i 6-1, en 64 minuts, en la qual es va mostrar ferma i brillant. A la seua tercera final del Grand Slam (va ser subcampiona de Wimbledon el 2015 i guanyadora de Roland Garros el 2016), Garbiñe tindrà com fa dos anys un nou repte en el cognom Williams, perquè Venus, la germana gran de la saga, va derrotar la britànica Johana Konta, per 6-4 i 6-2, per assolir per novena vegada la final.
Amb aquest triomf, Muguruza es col·locarà dilluns vuitena del món, i si guanya demà el títol serà quarta. Curiosament, fa dos anys, en l’entrega de trofeus, Serena, la seua botxí llavors, va augurar a Garbiñe que aviat guanyaria aquest torneig. “Em va dir que em veia amb possibilitats, que havia fet un torneig fantàstic i que aviat em veuria aixecant aquest trofeu”, va relatar la de Caracas.
Garbiñe va saltar a la pista central amb un embenat a la cuixa esquerra, però lluny de mostrar problemes físics va completar un partit ple d’agressivitat, demostrant que davant de la potència dels seus cops el tenis subtil de Rybarikova, la primera eslovaca a assolir les semifinals de Wimbledon, poc mal faria. Les seues grans urpades, guanyant cinc jocs consecutius en cada un dels sets, van marcar la semifinal. L’eslovaca va estar massa dubitativa, encertant en poques ocasions amb el seu joc d’atac, i sense saber què fer per aturar el vendaval de cops que li arribava des de davant. Ni les seues feridores deixades, ni el revés tallat van poder aturar Garbiñe. L’espanyola va jugar com les grans campiones de Wimbledon. Va triar bé els llançaments, va pujar a la xarxa quan en va tenir ocasió (19 punts guanyats de 25), va fer 22 guanyadors i va conservar el servei durant tot el partit, anul·lant una oportunitat en el primer set i salvant el segon sense màcula per plantar-se per segona vegada a la final de l’All England Club.
Mentrestant, la cara de Conchita Martínez a la llotja ho deia tot. Tranquil·la i més relaxada que en altres partits, l’oscenca, formada al CT Urgell i única espanyola que de moment ha guanyat aquest torneig (1994), va gaudir de l’espectacle de la seua deixeble.
