Garbiñe conquereix Wimbledon

Acomiadant els nervis, prement els punys al final, Garbiñe Muguruza es va convertir ahir en la segona espanyola a aconseguir el títol a Wimbledon (després d’aconseguir-lo l’aragonesa Conchita Martínez el 1994) al derrotar a la final la nord-americana Venus Williams, per 7-5 i 6-0 en una hora i 17 minuts, en una gran exhibició final de poder, i sumar així el segon títol del Grand Slam de la seua carrera.

L’exmonarca Joan Carles va presenciar a la primera fila de la llotja reial l’històric triomf de Garbiñe a la central de Wimbledon, on la hispanoveneçolana es va imposar per aconseguir el seu segon gran, després de l’aconseguit a Roland Garros l’any passat quan va vèncer Serena Williams a la final. Un triomf que la tornarà al cinquè lloc mundial. Fa 23 anys, Conchita Martínez, actual entrenadora de Garbiñe en aquest torneig, va derrotar a la final la nord-americana Martina Navratilova, com Venus, de 37 anys, per ser la primera espanyola a triomfar en el gran londinenc.

Precisament Serena havia pronosticat que Garbiñe guanyaria el títol alguna vegada, quan a la cerimònia de lliurament fa dos anys va desitjar la millor de les sorts a l’espanyola. Serena, absent aquest any per l’embaràs, mai hauria pensat que aquestes paraules es farien realitat davant de la seua germana Venus, i que la gran de la saga no podria guanyar el sisè títol a Wimbledon precisament contra Garbi.

El partit es va haver de disputar amb el sostre de la central tancat, a causa d’una persistent pluja que va començar a caure a Londres des de primeres hores del matí. Garbiñe va sortir nerviosa. Era la tensió típica d’una gran final. La seua premissa era no deixar boles curtes a meitat de la pista, aguantar i contenir les envestides de Venus, cosa que ningú en les dos últimes setmanes havia pogut aconseguir. I després va arribar l’espectacle, l’exhibició de Muguruza. El seu èxtasi, perquè no només va trencar el servei de Venus (6-5) sinó que va apartar els nervis, va asserenar el seu ànim i va començar a manar a la pista com a ella li agrada. I així Garbiñe va trencar tres vegades consecutives la sacada de la rival, mostrant la calma necessària que potser li va faltar fa dos anys contra Serena.

El final va ser d’infart perquè Garbiñe, amb tres boles de partit, va reclamar l’ull de falcó dos vegades. Va fallar a la primera, que es va haver de repetir, però va encertar a la segona.

“Veure la Central tan plena, això és el que em motiva”Garbiñe Muguruza va dir que “quan vaig arribar a la Central i la vaig veure tan plena i amb el sostre tancat, vaig pensar: aquí és on vull ser. Això és el que em motiva”, va assenyalar la hispanoveneçolana, que va admetre que al principi de la seua carrera no li agradava l’herba i que fa temps va canviar de parer. “Em va costar acostumar-m’hi i un cop vaig fer la primera final de Wimbledon tot va canviar. Em vaig dir, deixa de queixar-te, amb el teu joc pots fer-ho, i des d’aquell moment em va agradar”, va apuntar. Venus Williams va assenyalar que Garbiñe “ha competit realment bé, s’ho ha manegat per jugar millor que jo”.