En caiguda lliure

El Lleida va prosseguir la ratxa negativa de resultats amb una inapel·lable derrota a l’Antonio Puchades de Paterna davant d’un València Mestalla que en va tenir prou amb vuit minuts d’inspiració, del 72 al 80, per golejar un equip que, després d’encaixar l’1-0, es va enfonsar com un castell de cartes. El Lleida suma la tercera derrota consecutiva i ha aconseguit tan sols dos dels últims quinze punts en joc. Només ha pogut marcar un gol en els últims cinc –el de Moustapha davant de l’Ebro va ser el darrer– i en suma tres en què no aconsegueix mantenir la porteria a zero i, en canvi, n’ha encaixat sis. Unes estadístiques horribles que fan que l’equip s’allunyi de les zones de play-off després de completar-se avui la jornada.

Albadalejo va plantejar un partit a la contra, acumulant homes al centre del camp amb una pressió molt avançada per impedir el joc de toc dels valencians, que venien d’una setmana convulsa amb la renúncia del tècnic Lubo Penev per presentar-se a la presidència de la Federació de Futbol del seu país. Però després d’un bon inici que va lligar de mans els locals –el Lleida ja sumava sis faltes en els primers cinc minuts–, el València va començar a arribar a la porteria de Rivas encara que sense gaire punteria. Una rematada de Jordi Sánchez (9’), que després va reclamar un possible penal a l’àrea lleidatana, va ser la més perillosa ocasió dels locals. El Lleida va tenir la seua en un espectacular cop de cap de Moustapha (41’) que va enviar a les mans de Rivero.

A la represa i després d’una rematada de Nierga (47’) a les mans del porter del filial valencianista, els locals van agafar les regnes. Després d’una gran parada de Diego Rivas a un xut de Rafa Mir que es colava per l’escaire i una falta al mateix jugador que hauria pogut suposar l’expulsió a Moussa, va arribar l’1-0. Una centrada des de la banda dreta va ser rematada de cap a la xarxa per Jordi Sánchez, que va guanyar en el salt el seu marcador Trilles. Amb el primer gol el Lleida es va enfonsar. Bàsicament perquè l’equip, després de moure ràpidament la banqueta Albadalejo, va veure com arribava el 2-0 tot just dos minuts després. Una altra pilota des de la dreta va acabar al segon pal. Aitor Núñez no va arribar al tall i Rafa Mir de manera imparable va batre de nou Diego Rivas. A partir d’aquí el Lleida ja no va reaccionar. Va apretar, sí, a base d’orgull i coratge, però ja sense gaire convicció. I per burxar més a la ferida, una altra bugada per la banda dreta de l’atac valencià en una veloç contra, després d’una pèrdua de pilota al centre del camp blau, que ahir va sortir amb la samarreta de la senyera, que va culminar l’acabat d’entrar al camp Fran Moreno, a la primera pilota que va tocar, amb una rematada inapel·lable. La resta de minuts van estar de més amb un Lleida entregat tot i que encara va gaudir d’una última rematada en un cop de cap de Jorge Félix que va sortir desviada. Al final un 3-0 excessiu si es vol per als mèrits d’uns i els demèrits d’altres, però que reflecteix el mal moment de resultats, més que de joc, d’un Lleida que ha de reaccionar ja abans de dilapidar les opcions que encara manté de cara a la segona volta.