Més dones àrbitre que mai

El constant increment de la presència de la dona en el món del futbol és una cosa imparable. Més jugadores, més equips i també més arbitres. El Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) de Lleida compta enguany amb vuit col·legiades, tot un rècord històric. “Hem passat en un any de tres a vuit, una cosa insòlita”, explica Xavi Pérez, delegat del CTA de Lleida. A les tres que hi havia la temporada passada, Alba Jové –la més experimentada, que afronta la seua sisena temporada–, Glòria Pelegrí i Iria Pujol, s’han sumat cinc joves que comparteixen la seua activitat com a futbolistes amb la d’àrbitra: Marta Sàez, Àlex Taberner, Cristina Tortella, Rebeca Peinado i Maria Sánchez.

Pérez atribueix aquest salt quantitatiu que “hem fet campanyes als clubs i a través de les xarxes socials i també ha ajudat molt la campanya Orgullosa que ha fet la Federació Catalana”.

“Hi ha llocs en què quan arribes i veuen que arbitra una dona et miren com una extraterrestre”

“Ja havia fet d’àrbitra fa temps i al principi ho vaig fer pels diners, però em va agradar i ara hi he tornat perquè m’agrada i ho puc compaginar amb ser futbolista”, explica Rebeca, que admet que “abans era de les que es ficaven amb l’àrbitre al camp. Ara ja no, esclar”, afegeix.

Malgrat que cada vegada és més habitual veure una dona arbitrant un partit, admeten que encara crida l’atenció. “Arribes a un camp i ja des del vestidor escoltes comentaris fora de to”, explica l’Alba. “I ho diuen algunes mares! Hi ha llocs que et miren com una extraterrestre”, afegeix la Glòria. Són situacions que passen perquè “no es posen en la pell de l’altre”, assenyala la Iria.

Les nouvingudes han començat a arbitrar a les categories de menys edat. “Els nens no diuen res, només volen jugar. El pitjor t’arriba des de fora del camp, són els pares els que diuen coses”, afegeix la Rebeca. L’Alba, des de la seua experiència, afegeix que pràcticament mai ha tingut problemes amb els jugadors: “Un partit s’escalfa sempre des del públic.”

Reconeixen, no obstant, que el comportament està canviant. La Iria constata que “abans s’escoltaven més comentaris que ara”, la qual cosa corrobora la Glòria: “En general es comporten bé. De vegades surt algú fent algun comentari ofensiu, però és el mateix públic el que l’hi recrimina i normalment acaba marxant.”

Alba i Iria, que ja han estat assistents en partits de la Primera divisió femenina, destaquen que això és un altre món. “La diferència és molt diferent. Se’ns tracta com a professionals, començant pel viatge. No t’has de preocupar de res. T’envien els bitllets d’avió o de tren i et reserven els hotels”.

L’Alba també ho veu com “una competició diferent. Perquè si hi ha una plaça d’ascens a la qual aspirem cinc, també estàs competint”.

“L’objectiu és que alguna arribi a Primera divisió”

Xavi Pérez, delegat del Comitè Tècnic d’Àrbitres de Lleida (CTA), i Sinué García, responsable de l’arbitratge femení del Comitè, tenen com a objectiu que la Lliga Iberdrola, la màxima categoria del futbol femení estatal tingui una àrbitra lleidatana, igual que que la Primera masculina compta amb Xavier Estrada Fernández. “El nostre repte és que alguna d’aquestes àrbitres arribi a Primera. L’Alba va ser a la preselecció anterior, però no la va superar”, explica Xavi Pérez, que destaca la nova figura del Comitè, la del responsable de l’arbitratge femení, Sinué García. “No és fàcil entre 130 àrbitres detectar un talent com en el seu dia va ocórrer amb Estrada. Per això hem nomenat una persona perquè estigui pendent d’elles”. “El meu treball és assessorar-les i sempre que pugui, acompanyar-les als partits”, diu García.