“El Cadí és casa meua”

Yurena Díaz, que seguirà una temporada més portant la batuta del Cadí la Seu, es troba just en l’equador de la rehabilitació, després que el desembre passat fos operada de la fractura del lligament creuat anterior del genoll esquerre. Va ser la mateixa lesió que va patir el 2016 quan militava al Campus Promete i que li va impedir debutar. Després d’un any en blanc, va recalar a la Seu, on ara es recupera en la que considera casa seua.

“Just vaig arribar a la Seu que m’havia recuperat de la primera operació de genoll. Des del primer moment em vaig sentir com a casa, perquè és al que estava acostumada a les Canàries, un club familiar, on s’aconsegueixen les coses a base de molt de treball. Només puc dir que el Cadí ja és la meua segona casa”, afirma.

“Ganes de tornar a jugar no me’n falten, però un altre quiròfan tampoc no em convé”, assegura

Als seus 27 anys, la base canària és la segona jugadora que més temporades acumula a l’actual plantilla del Cadí, quatre en total, les mateixes que Ari Pujol i la meitat de les que porta la capitana, Georgina Bahí. Encara que reconeix que “quan t’arriba l’oferta per venir a la Seu t’ho penses una mica”, després la situació “és molt diferent”, diu. “Fins que no vius aquí no valores aquest tipus de vida. La tranquil·litat de saber que aquí tindràs una estabilitat. Un altre punt a favor és el tracte humà que hi ha. Si jugaràs en una ciutat molt gran no tens la mateixa qualitat de vida que tenim aquí”, assegura.

Malgrat el confinament pel coronavirus, que li va impedir seguir la rehabilitació al costat del recuperador del club, Xevi Calm, la recuperació va millor del que s’esperava. Tot i així, i conscient que és la segona intervenció en el mateix genoll, no vol córrer més del compte.

“Tots els terminis que ens hem marcat els hem anat complint, i amb el confinament no he perdut gaire. Estàvem en un moment de la recuperació en el que tampoc podíem avançar excessivament; potser vaig retardar un parell de setmanes començar a córrer, però l’important és que no tinc molèsties”, assenyala.

És per això que no vol parlar de terminis. “A nivell de sensacions estic bé, però a nivell mèdic hi ha uns terminis que no es poden saltar. No m’he marcat cap termini perquè és impossible saber com estaré en el moment de la pretemporada. Ganes no me’n falten, però un altre quiròfan tampoc no em convé”, assegura.

Inicialment es va fixar el temps de recuperació en deu mesos, ja que aquesta vegada han hagut d’intervenir-li els dos genolls.

“És el mateix genoll que ja em van operar fa quatre anys, però aquesta vegada ha estat més complicat. Llavors van poder agafar tendó del mateix genoll per reconstruir el lligament, però ara me l’han hagut de treure de l’altre genoll. La primera setmana era com si m’haguessin operat dels dos”, explica.

A nivell esportiu, el Cadí tornarà a competir a la Eurocup, on aquest any va assolir la segona ronda del play-off, a banda de classificar-se per a la Copa de la Reina i el play-off pel títol, que ha quedat anul·lat per la crisi sanitària.

“Els objectius han de ser els mateixos i crec que si continuem amb la mateixa dinàmica i treballem com fins ara, per què no ho podem aconseguir”, apunta la base canària, que en el moment de patir la lesió davant del Gipuzkoa a finals de novembre era la segona màxima anotadora de l’equip després de Tinara Moore, amb unes estadístiques de 10,3 punts, 2,1 rebots, 2,6 assistències i 7,1 de valoració.