El Barça cau a Getafe poc després que el Reial Madrid encaixés una inesperada derrota a casa davant de l'ascendit Cadis

El Barcelona es va estavellar contra la trampa tàctica del Getafe i va perdre 1-0, malgastant una ocasió d’or després que el Reial Madrid caigués a casa davant de l’acabat d’ascendir Cadis. Va ser un duel exigent, com ja podien imaginar els de Ronald Koeman, i que després d’una primera part de voler mostrar una nova imatge, va acabar amb derrota per un penal de Frenkie de Jong que va convertir l’ex del Lleida Jaime Mata. Sense posar excuses a la derrota, també és cert que el mal arbitratge cap al Barça va ser una de les claus del partit. La permissivitat del col·legiat per a l’equip madrileny, en especial pel fa al francès Allan Nyom, va permetre als de Bordalás jugar al límit en tots els aspectes del partit sense cap càstig. Nyom hauria d’haver estat expulsat ja en el minut 39 per un cop de colze a Leo Messi en una falta a la frontal de l’àrea que Soto Grado no va valorar ni com a amonestació. A més, quan Nyon va veure que tenia carta blanca, es va dedicar a agafar, donar puntades de peu i tota mena d’infraccions als jugadors blaugrana. Nyom només va veure la groga en el minut 70 després de set faltes.

Voler no és sempre poder, ni intentar-ho és aconseguir-ho, molt menys davant d’un rival que castiga a la mínima. El Barça va anar creixent de la mà del jove Pedri en el primer temps però en el segon va rebre el cop del gol i no va tenir reacció. Ni l’arsenal ofensiu que va treure el tècnic holandès va evitar la derrota, poc després de veure perdre al Reial Madrid davant del Cadis a escassos 30 quilòmetres.

No és sortida fàcil la del Coliseum però el Barça va posar almenys de la seua part per treure’n alguna cosa en el primer temps. Va ser voler. Després del descans va arribar no poder, amb Messi absent. A més, en aquest camp de mines, van aconseguir destacar jugadors visitants perquè la fe, la que va regalar l’equip madrileny en la seua campanya d’alè a la societat en temps de coronavirus i confinament, en aquest cas fora del seguidor blaugrana. Sobretot va brillar Pedri, un nouvingut que, en la seua primera titularitat i amb 17 anys, va ser el millor del Barcelona. Els pocs espais que va deixar el Getafe els va trobar el canari. El quadre blau va pressionar fort, Arambarri a sobre de Messi, i sense dominador clar el partit va ser entretingut en l’anada i tornada. Dembélé, de tornada a l’onze en Lliga gairebé un any després, va anar a poc a poc donant control a la seua potència i Dest, a la banda esquerra, va deixar bones sensacions també ja com a titular i fins i tot jugant a l’esquerra. L’holandès va assistir Messi en la més clara visitant, amb la pilota al pal del 10.

L’home de la prèvia, un Antoine Griezmann protagonista amb França i pels seus retrets a Koeman, es va sentir obligat a donar més després de xarrar massa, però va perdonar en una gran passada a l’espai de Pedri. L’entrada d’Ansu Fati va semblar obrir el camp, però tot va ser impotència.