Un Lleida sense gol no passa de l'empat

Amb la millor versió del Lleida Esportiu aquesta temporada no va haver-n’hi prou per guanyar el Penya Esportiva de Santa Eulàlia (0-0), en un partit frustrant en el qual els blaus van merèixer, com a mínim, marcar algun gol que els donés la victòria. Encara que els primers que es van atansar amb perill van ser els eivissencs, que van forçar la primera parada d’Iñaki sobre el mig minut de duel, el Lleida es va desemmandrir ràpid. A punt va estar Chuli de marcar el seu primer gol oficial amb el Lleida, quan el vuit, el seu xut creuat amb la cama dreta, la menys hàbil, va ser repel·lit pel pal del marc d’Edu Frías, en una jugada que bé pot servir com a resum del que va ser el partit. Si un equip va merèixer emportar-se els tres punts va ser el Lleida, que va generar més ocasions que en els tres encontres anteriors, però o bé per culpa del pal o bé pel porter, que va aguantar bé al primer pal un altre bon intent de Chuli (22’), l’electrònic no es movia.

Fart que se li negués el gol, el mateix Chuli va pecar després d’excés de generositat. Quan ja encarava porteria, va buscar l’arribada d’Alpha, abans que tornar a intentar-ho amb la cama dolenta, però la passada es va quedar enrere i el Camp d’Esports va lamentar a l’uníson una altra oportunitatque acabava en foc d’encenalls. els detalls El Lleida era amo absolut del xoc, amb el doble pivot habitual format per Loris i Quadri que es desdoblaven i al camp semblaven diversos més que només dos. A les botes del primer va estar l’última oportunitat abans del descans, en una falta llunyana que es va perdre per sobre de la porteria visitant per firmar, per quarta vegada en quatre partits, una primera part sense gols, ni a favor ni en contra. El segon temps mantindria el guió del primer, fins i tot amb més arribades perilloses, i ja al primer minut, una doble ocasió d’Agüero i Loris moria a les mans de Frías. Va sorprendre Pere Martí traient del camp Comeras i Agüero, que encara que acostumen a acabar els partits justos de forces, eren els que guiaven els atacs a la segona meitat. Abans del canvi, Agüero ho va tornar a intentar (58’) des de lluny i arribant al tram final, una jugada embolicada a l’àrea petita (78’) li va caure a Nani, però l’àrbitre va xiular una faljordita que només va veure ell per invalidar la rematada posterior. Amb tres canvis als minuts finals, el Lleida es va bolcar amb insistència i durant els minuts finals el partit va estar als peus d’Òscar Rubio.

Primer en un córner en el qual li va caure la pilota, però la va enviar alt. I de la mateixa manera, ja a l’afegit, va acabar un xut arribant des de segona línia, en la que va ser l’última opció que va tenir el Lleida d’evitar una altra jornada frustrant que obliga a guanyar a Formentera en un camp en què el Lleida encara no ha puntuat. El 2017 va perdre 1-0 i la temporada passada va caure 2-1. Diumenge (12.00) la història ha de començar a canviar per mirar cap amunt.